Aquesta setmana, si fem el càlcul, he gastat exactament 168 hores. Tot i que en aquesta pel·lícula entenc que intenten explicar-nos que el temps és important, jo, no he gastat el temps aquesta setmana amb coses importants. He invertit, mínim, dues hores jugant a videojocs. Tres potser quatre hores llegint còmics i llibres. 3 hores menjant, 6 hores a classe. I les altres mirant series i dormint.

D’aquesta setmana hem queden aproximadament 50-60 hores. Bàsicament seguiré la mateixa rutina que els altres dies pero doblaré el temps que passo fent-les, ja que no gasto 6 hores a l’escola.

Capitalisme darwinià
El capitalisme darwinià ve de la teoria darwinista que es basa en la lluita per la vida i supervivència del més eficient.

Com explica el nom, la teoria darwinista ve de Charles Darwin, però no d’ell, és a dir, ve de la seva teoria sobre l’evolució humana, la seva teoria s’interpreta com que el més eficient sobreviurà i evolucionarà mentre que els altres moren.

Riquesa distributiva
La riquesa distributiva genera la distribució de béns i serveis entre la població de la societat.

Ara, amb la informació sobre els dos conceptes ja puc més o menys pensar sobre una continuació a la història, però, primer vull aclarir la solució que proposa la pel·lícula.

Ens ensenya un món controlat no pels diners sinó pel temps, si ho penses és bastant irònic, la frase “el temps és diners” deu tenir molt significat en el seu univers. La solució que ens proposa és que hauríem de distribuir el nostre temps (per tant els nostres diners) entre tothom de manera justa.

La continuació que proposo jo és que al final tot es descontroli encara més fins que sigui una apocalipsi on l’humà més llest i fort sobreviurà, proposo que tornin al principi fins a tornar a arribar a ara i llavors repetir-ho perquè us asseguro que si no fem això, la raça humana no sobreviurà.

Jo penso que aquesta pel·lícula és derivada de la frase d’abans “el temps és diners”, la idea és bona, però penso que han escrit un guió bastant dramàtic. M’agrada com la relació entre en Will i la seva novia no es fa el nucli de la història sinó que segueixen amb el temps.