Atenes havia prosperat comandada pel general Pèricles, pare de la democràcia. Tot anava bé, s’havien seguit fent les ofrenes a Atena, deessa de la guerra i l’estratègia, fins que, un dia, els recursos van deixar d’arribar a la ciutat. Els mercaders van deixar d’anar a Atenes. Passada la primera setmana d’incertesa, Pèricles va enviar Timoteu i Demòstenes, dos dels seus comandants, per esbrinar què succeïa. Cada comandant anava amb l’acompanyament de cinquanta soldats atenencs. Abans d’anar-se’n, Pèricles, es va adreçar a Timoteu i Demòstenes i els va dir: “Si a la setena posta de Sol no heu tornat, Atenes activarà l’Estat d’Alarma per guerra imminent.”
Els dies anaven passant i les tropes no tornaven. Deu minuts abans de la setena posta de Sol, Pèricles, va veure a l’horitzó els seus comandants i les seves tropes alçant la bandera d’Atenes. Quan van arribar a la ciutat li van explicar a Pèricles el que van descobrir.
Els comandants li van explicar a Pèricles que havien vist a Quiró, rei dels centaures, que eren ells els que estaven assetjant la ciutat.
Pèricles va tardar a reaccionar, la notícia el va deixar en xoc, no sabia com havia de reaccionar.
El primer que va fer va ser el primer que hagués fet tothom: dialogar.
Va enviar a la seva dona, Aspàsia, per entaular un diàleg amb els centaures:
– Bon dia, sóc l’Aspàsia, representant d’Atenes, vinc aquí per acabar amb el setge a la ciutat d’Atenes. – Va dir Aspàsia
– Hola Aspàsia, ja tardaves a venir. – Va dir amb arrogància Quiró; Llavors li va explicar el perquè del setge- Atenes està sent assetjada per nosaltres, és cert, però, des de la conquesta de Tessàlia per part dels atenencs, que ens vau declarar la guerra. I, amb els centaures, no s’hi juga.
– Sento molt el que va passar a Tessàlia, però aquella conquesta era necessària per a la guerra. La lliga del Peloponès és més dèbil ara que no li queda cap territori fora de la seva península. – Va excusar-se Aspàsia.
– Doncs el setge serà molt important per a la Lliga del Peloponès. – Va amenaçar Quiró.
– Doncs si ho vols solucionar amb guerra, guerra tindràs. – Va cridar Aspàsia molt enfadada.
Mentrestant Aspàsia estava tornant al Partenó, Pèricles ja estava preparant als seus comandants: Aristòfanes, Cal·límac, Demòstenes, Hipòcrates i Timoteu per a la guerra que estava per arribar.
Una vegada va arribar Aspàsia al Partenó i li va explicar les amenaces que en Quiró li havia adreçat, Pèricles va decidir enviar al seu millor comandant: Alcibíades, l’estrateg.
Alcibíades va agafar als seus guerrers i va anar fins al campament dels centaures. Els centaures en veure’l, a Alcibíades, van replegar el setge per lluitar contra el comandant. Els centaures anaven guanyant la batalla, quan, de sobte, apareix en Pèricles sobre el seu cavall amb els seus soldats, i van desequilibrar la balança cap al costat d’Atenes i van acabar derrotant a Quiró. Però abans de matar-los, els va dir amb veu alta i clara: “Si voleu seguir vivint, abandoneu Àtica, i no torneu més”.
Els centaures no s’ho van pensar dos cops i se’n van anar cap a Tessàlia, encara dels atenencs.
– Per què has vingut Pèricles? – Va preguntar Alcibíades tornant cap a Atenes
– Estimat Alcibíades, ningú solucionarà els teus problemes: només t’ajudaran a fer-ho.