Vam fer un vídeo sobre la reforma i la contrareforma plasmant tota aquesta informació:
L’edat moderna comença al segle XV per tres motius, les grans epidémies com la peste desapareixen, va haver un augment de població i aixo va provocar un una recuperació demogràfica i econòmica. Algunes famílies burgeses dedicades al comerç o a la banca van acumular grans fortunes i això els va permetre ser molt influents en la política tant de les ciutats com dels regnes, l’ascens de la burgesia. Al llarg del segle XV els monarques van recuperar el poder que alguns havien perdut durant l’edat mitjana en favor de la noblesa feudal, així que finalment l’enfortiment de les monarquies.
Durant l’Edat Mitjana predominava el teocentrisme, és a dir, la idea que Déu era al centre del món i per tant totes les preguntes que es podia fer l’home eren respostes a través de la fe, Déu era el “responsable” en positiu i en negatiu de tot el que passava. A partir de Déu es donava resposta a tot. Aquesta visió va quedar mica en mica superada pels humanistes que a partir de la recuperació i l’estudi de textos clàssics (tractats polítics, filosòfics i científics) de l’antiguitat (grecs i romans, Grècia clàssica i Imperi romà) van situar l’ésser humà al centre de la natura: antropocentrisme.
Petrarca, fou un important escriptor, poeta i humanista italià.
Erasme de Rotterdam, va ser el filòsof que va crear el moviment humanista.
Thomas More, va tractar el tema polític i va imaginar una societat ideal sense desigualtats socials.(màrtir)
Maquiavel, va proposar un model de príncep que justificava tots els seus actes en la raó d’Estat. D’ell va sortir l’adjetiu maquiavelic.
Copèrnic, va proposar la teoria heliocèntrica (la Terra gira al voltant del Sol).
La impremta inventada per Gutenberg (sembla que a Àsia ja coneixien “màquines” semblants) va ser la gran aliada a l’expansió de les noves idees ja que mai abans s’havien pogut el·laborar tants exemplars d’un llibre de forma tant ràpida, barata i sense els errors que cometien els copistes (monjos dels monestirs).
El anomenat príncep dels humanistes era Erasme de Rotterdam que es va oposar al pensament medieval que considerava ple d’ignorància i de superstició, i va defensar la llibertat de llegir, reflexionar i investigar per conèixer la veritat. Tot i que era una persona amb ideals cristians va proposar una reforma moral de l’Església, aquesta actitud crítica amb l’Església catòlica va fer que l’acusessin de luterà (protestant) però tampoc va ser ben vist pels protestants. L’Església catòlica va prohibir les seves obres i els protestants també les van criticar. Podríem dir que ningú el considerava del seu “bàndol”, que estava al mig de la polèmica i lluita entre catòlics i protestants.