En conjunt les noies han triat Schopenhauer que opina que el dolor està present, només hem d’afrontar-lo i seguir, ens farem mal i patirem però és el que toca. Jo personalment no em sento identificada amb aquest col·lectiu i alhora sí. Sincerament no penso que hi hagi una resposta correcta ni una incorrecta; crec que tots ells tenen raó perquè aplico les seves ‘filosofies’ als meus problemes, pero depèn de quin problema em convé més resoldre’l o afrontar-lo d’una manera o d’una altre. Tot i així opino que la més bonica i positiva és la de Simone de Beauvoir.
La russa Lou Andreas-Salomé una intelectual i escriptora increíble. Aquesta estava enamorada de Paul Reé doctor i amic de Nietzsche. Quan Nietzsche va coneixer a aquesta liberal i empoderada dona va quedar bocabadat davant de la seva inteligéncia i li va proposar matrimoni “De quins astres de l’univers hem caigut els dos per trobar-nos aquí l’un amb l’altre?”. Lou Andreas-Salomé però va contestar amb un somriure.
Crec que com a dona em sento molt identificada i reprensentada per Simone de Beauvoir que te cites precioses com:
“El problema de la dona sempre ha sigut un problema d’homes”
“Una dona lliure es just el contrari a una dona fàcil”
