Jo en el 2008 tenia uns quatre anys, no era ni conscient que el meu país passava per una crisi. Com a estudiant d’economia he observat factors sobre la crisi Espanyola però no havia parlat amb ningú que l’hagués passat sobre com li havia afectat com a individual. Per a conèixer millor l’economía, així ho vaig fer:

LES REPERCUSSIONS DE LA CRISI, UN FIL MOLT LLARG DEL QUE ESTIRAR
Entrevista amb l’educadora professional Ana Zafón, actualment directora de l’espai cadí Raval; espai de titularitat municipal.

Bon dia Ana.
Bon dia.
M’alegra entrevistar-te avui. Com ja t’havíem dit avui vinc a preguntar-te sobre la crisi de 2008. En aquell moment tu eres resident a Barcelona, Espanya per tant vas patir-ne les conseqüències, no és així?
Bé, jo en 2008 feia llistes de substitucions per escoles de secundària i primària. I estava embarassada de la meva segona filla. Em va tocar una substitució llarga però vaig agafar la baixa. Aleshores jo estava a casa, vaig començar a sentir parlar de la crisi però no notava els efectes, perquè jo estava a les llistes i em notava amb feina. Sí que se sentien notícies, però com estava ocupada amb l’embaràs no li vaig prestar atenció. No va ser fins després de donar a llum i en el transcurs de l’any 2009 a través de les notícies vaig anar agafant consciència de què estàvem en una crisi greu.
Entenc que si no vas caure fins a tard en el fet que la situació era així en el teu entorn la gent no es veia afectada…?
No, les persones properes començaven a notar els efectes de la crisi però d’una manera més lleugera, la cosa es va anar agreujant. Per exemple el meu cunyat que tenia el seu negoci de traducció i notava la baixada de la feina, però no va haver de tancar fins a 2010 o potser finals de 2009. La meva germana que treballa per una multinacional no va perdre la feina però sí que va haver-hi un canvi gran, ja que aquesta multi es va traslladar fora de Barcelona i des de llavors ella ha de fer un trajecte molt més llarg.
A part d’en l’àmbit de feina, a l’hora de comprar notaves els preus més alts?
No recordo si els preus estaven més alts, el que sí que va passar era que com jo vaig quedar a l’atur, a casa en comptes de dos sous només n’entrava un; el del meu marit. I vam mirar de reduir el ritme de vida, el consum però no relacionàvem la pèrdua d’adquisició amb la crisi sinó amb l’atur com a conseqüència del embaràs.
Clar, és a dir no t’afectava la crisi en si sinó que vas deixar de treballar.
Sí, com hi havien retallades les llistes estaven aturades. Jo vaig demanar una excedència d’un any per a l’embaràs i estar amb la meva filla recen nascuda. Pensava que quan descongelés el número ja tornaria a tenir feina, que em trucarien. Però no va ser així.
Fins quan et va seguir afectant?
Ben bé fins al 2012.
Creus que avui en dia encara hi ha aspectes econòmics que no has recuperat que tenies abans de la crisi?
Jo personalment en el moment de crisi, d’estar a casa sense treballar, vaig aprofitar per a formar-me i vaig fer una formació professional de grau superior. Volia canviar la franja d’edat en la que treballava com a educadora. He tingut sort i aquest canvi no ha estat negatiu, al contrari m’ha sortit bé en el sentit que he trobat feina i he acabat al lloc on volia acabar. Tot i que el camí ha estat llarg i a part de formar-me he hagut d’acceptar les feines que m’anaven sortint encara que no fossin del meu nivell o àmbit professional per a dir-ho d’alguna manera, he estat al suport de menjador d’una escola d’infants amb necessitats especials, de tècnica de gestió a casals públics de tercera edat i he muntat un negoci relacionat amb l’oci. Mirant-ho ara, amb dos sous entrant a casa, vivim bé, però noto coses a la societat que són producte de la crisi, i que evidentment com a ciutadana m’afecten com la tensió en l’àmbit sanitari públic, els sous en general a Espanya, respecte al que costa el menjar i l’habitatge al país són baixos. I jo crec també que no només ha estat una qüestió només econòmica, en conseqüència de la crisi hem perdut drets socials; hi ha més precarietat, ho noto a l’ambient, la gent accepta feines menys dignes, pitjors pegades o amb pitjors condicions laborals; contractes temporals, jornades més llargues, sense cobrar hores extres, pitjors sous evidentment…
Afirmes que hi ha hagut rebaixes de sous i condicions laborals pitjors…?
Abans de la crisi va haver-hi un moviment de gent entre vint-i-cinc i trenta-cinc anys que acabaven d’entrar al mercat laboral i tenien una formació universitària que es queixaven del fet que els sous que guanyaven eren de mil i pocs euros. Es deien els mileuristes, es queixaven que no eren sous dignes ni corresponien a la seva preparació professional. Després de la crisi aquest moviment es va diluir, ningú s’atrevia a queixar-se d’un sou de mil i pocs euros, un sou així ens semblava suficient. Aquí es podria notar el canvi de salaris.
Aquestes rebaixes dels sous de quina manera podien repercutir a les persones?
Fàcil, en qualsevol àmbit, la nostra família va tenir sort perquè teníem la casa pagada però sé del cert, perquè fa molts anys que la nostra família vivim al mateix barri i coneixem a molta gent, que famílies amb fills van haver de tornar a casa dels pares perquè no podien pagar la hipoteca. Si no recordo malament; vam saber de set casos de veïns del barri que ens van explicar que vivien aquesta situació en primera persona.
Que interessant. I a part d’en l’àmbit social, públic, de l’habitatge i personal en l’àmbit professional com a educadora hi ha hagut repercussions de la crisi?
També s’ha notat molt la crisi, per les retallades que han patit les escoles públiques. Els augments de ràtios, actualment treballo en una escola de 03 i a l’aula de 01 són vuit nadons amb una responsable, i el normal a escala europea és que sigui un adult per a tres o quatre nens com a molt, a Espanya tenim amb diferència.
Per exemple, al grup de grans (2-3 anys) són set o vuit infants per a educador als països amb pitjors ràtios i nosaltres tenim vint per a educador.
Abans de la crisi vas notar en algun factor que s’estaven apropant problemes econòmics a gran escala?
No m’ho pensava però sí que en aquell moment es notava que els sous baixaven, d’aquí el moviment mileurista. Relaciono molt la decaiguda amb el canvi de la pesseta per l’euro tot i que no crec que estigui connectat com a causa de la crisi, però és des d’aquells anys que jo notava que tot s’anava degradant. Uns anys abans de 1999 jo treballava de cambrera i guanyava més del que després treballant de pedagoga amb una carrera. La meva vida laboral com a cambrera no va ser pas poc professional, vaig fer un curs d’hoteleria privat i he servit a la reina i a actors famosos és a dir que dins d’una vida laboral com a cambrera em movia molt bé, això per aclarir la meva comparació de sous com a cambrera i pedagoga, però de totes formes es pot notar el canvi.
Doncs moltíssimes gràcies Ana, ha estat molt bé tot el que has explicat. Gràcies pel teu temps i saliva.
Gràcies a tu per a fer-me preguntes tan interessants. M’alegra haver ajudat.