Per a classe de català hem llegit a Maria Àngels Anglada. Més específicament la seva obra sobre els camps de concentració; El Violí d’Auschwitz. Aquesta història relata la vida d’un violinista atrapat a Auschwitz, deixo la biografia de l’escriptora i un breu resum de l’argument. També podeu visualitzar la portada que hem fet per al llibre.

Maria Àngels Anglada, neix a Vic el 1930 i mor a Figueres el 1999.
Va ser una de les escriptores catalanes més rellevants del segle XX.
Era llicenciada en filologia clàssica, fou destacada primer com a poetessa, més endavant com a narradora, assagista, crítica literària i traductora de clàssics, sobretot grecs.
Les seves poesies es recullen a Díptic, Kiparissia, Arietta i Columnes d’hores (1965- 1990). La seva primera novel·la va ser “Les Closes” i li van atorgar el premi Josep Pla al 1979. Va seguir escrivint Viola d’amore i L’Agent del rei. Amb El violí d’Auschwitz i Quadern d’Aram va voler denunciar els genocidis jueus i armeni, ja que ella n’estava en contra. També podem destacar alguns dels seus reculls de narracions breus: No em dic Laura, La daurada Parmèlia, Nit de 1911, L’àngel i altres contes.

El violí d’Auschwitz explica la vida d’un violinista, en Daniel, un jueu al camp de concentració nazi d’Auschwitz, i ens dóna a conèixer les seves condicions precàries de vida al camp.
Un dia, en un dels concerts que celebraven els caps dels diferents camps, un dels violins va sonar malament.
Quan els caps volien matar el violinista perquè deien que feia sonar malament l’instrument, en Daniel va dir que el problema no era el violinista, sinó que una petita esquerda a la part inferior del violí. Aleshores, quan el “Capo” es va adonar que el Daniel era un violinista que entenia molt de violins, el va obligar a construir un altre violí que tingués un so perfecte (com un Stradivarius), però ell no es va poder imaginar el càstig que l’esperava si no complia bé l’encàrrec…
Al cap de molts dies d’esforç i patiment… aconsegueix acabar-lo a temps.
Quan el va tenir acabat es va celebrar un altre concert per veure si l’instrument sonava del tot correcte. Com s’esparava, aquella actuació va anar molt bé, la gent del públic llençava monedes com a premi. La noia els va llençar un sobre que deia: Et treure d’aquí. Després d’uns dies, el violinista és alliberat d’aquell camp de concentració.
En un concert, la Regina li comenta a  que en Daniel havia sobreviscut a l’internament, però que havia mort ja feia uns quants anys. La Regina li regala el violí al violinista que fou company d’en Daniel a Auschwitz.