És sabut, i si no; no és difícil deduir pel nom que ‘l’economia internacional’ és una branca de la ciència econòmica que s’encarrega d’estudiar relacions productives, comercials, financeres, monetàries, socials i polítiques a escala mundial.
Jo vull centrar-me en el comerç internacional, és en el que probablement primer pensem quan sentim parlar sobre economia internacional; vaixells carregats de mercancíes traient un munt de fum i dirigint-se a algun país estranger. De fet el comerç internacional es remunta a finals del neolític quan es va descobrir l’agricultura; les poblacions van començar a especialitzar-se en un sol producte o font primària, es quedaven el que era necessari per a consumir i intercanviaven per altres béns que els calien a altres poblacions. Actualment el comerç internacional és molt més complex; amb els infinits recursos de transport i comunicació dels que disposem és una veritat molt normalitzada. Però un comerç internacional tant extens no és estrictament necessari per a la supervivència tot i que sí que és un luxe del qual actualment podem gaudir.
Un major comerç internacional pot estimular el creixement econòmic, el desenvolupament, el benestar social i crear molts llocs de feina. De fet actualment l’economia en l’àmbit mundial és el que sosté la majoria de països econòmicament. S’ha tornat una cosa fonamental i els empresaris obtenen molts beneficis a través de la importació i exportació. Això als privilegiats no ens afecta però els sotmesos als treballs mal pagats i en males condicions causats per la deslocalització i no haurem de sofrir les conseqüències de la contaminació que estem creant.
Alguns ciutadans s’esforcen per a consumir productes locals i no contribuir als treballs mal pagats i en condicions dolentes ni en el dany al medi ambient però això no és suficient per a parar el fenomen. No només és injust per al nostre planeta i per a algunes persones sinó que fa als estats créixer i obtenir adquisicions més grans, incrementant la competitivitat entre el mercat nacional, un risc per als recursos naturals, etc. Em dóna la sensació que la importació i exportació és similar a un sistema capitalista; els més rics es fan més rics enfonsant alhora als més pobres.
Opino que tot i que la deslocalització pot suposar una gran avantatge per als privilegiats; igual que en totes les altres branques de l’economia, hem d’evitar o intentar reduir al màxim tot allò que no beneficia a la totalitaritat i només suposa benestar per a una part del món. Ja sigui eliminant el comerç internacional, reduint-lo o regulant les regles d’aquest o senzillament revisant que tot el comerç internacional sigui més just i controlat tot i que suposo que aquesta última ja l’intenten fer.
El monopoli que és el comerç internacional és un tema molt complex i molt útil per a crear debats, em sembla un tema econòmic a escala internacional molt enriquidor. Potser algun dia trobaré la meva resposta a com resoldre les injustícies que aquest provoca.