Dijous ha sigut el ‘Dia de la dona’ i a Espanya s’ha convocat una vaga perquè les dones no treballin i es noti el gran buit que deixem. Jo he decidit fer vaga per assistir a les dues manifestacions convocades a Barcelona. La del matí que començava a les dotze del mig dia a plaça Universitat i que era d’estudiants i la de la tarda que començava sobre les sis de la tarda a Diagonal amb Passeig de Gràcia. Personalment la del matí em va agradar molt més perquè al ser gent jove estaven més animades i animats, cridaven lemas de protesta feminista tota l’estona i portaven pancartes i dibuixos per tot arreu.

     

Hi havia menys gent que a la de la tarda però a la de la tarda la gent no cridava i les meves amigues i jo vam tenir que cridar perquè les dones del nostre entorn s’animessin a cridar amb nosaltres. Crec que he contribuit a la causa assistint a les manifestacions cosa que em fa sentirme bé amb mi mateixa i asobre m’ho vaig passar massa bé per això guardo amb carinyo el record de les manis. Si us desperta la curiositat veure com va ser la mani o buscar més informació podeu trobar-la obrint aquest enllaç.

      

Casi em quedo afònica cridant:

‘Sense les dones no hi ha revolució!’

‘Voti voti voti, masclista qui no voti’

‘Els carrers seràn feministes’

‘Manolo, Manolo, hoy cocinas solo’

‘Nos han engañado, la virgen ha follado’

‘El patriarcado me da patriarcadas’

‘Que nos detengan, que somos feministas, anticapitalistas, que no nos pueden controlar’

‘Estoy hasta el culo, de tanto macho chulo’

 

També hi havíen cartells molt currats i certs. Crec que s’em va fondre el cor de veure tantes dones valentes, fortes i lliutadores juntes.