Aquesta situació he après moltíssimes coses que no sabia, i el que és més important, he après en totes les classes i àmbits. En ser la primera situació d’aprenentatge amb itineraris tractava una mica de provar i veure que tal anava. Ha sigut genial, el meu itinerari m’encanta, m’agrada molta economia i filosofia, història de l’art la veritat no m’ha agradat però suposo que és massa d’ora per a jutjar l’assignatura del tot.

Sobretot he après moltíssim sobre la Segona Guerra Mundial, perquè l’hem treballat no en un sinó en diferents àmbits i des de diferents punts de vista i centrant-nos en esdeveniments diferents. Tot i que no tan centradament a Socials amb la Maria també vam tocar les malalties de la societat d’una manera general des d’avans de la Primera Guerra Mundial fins a la Segona Guerra Mundial que m’ha ajudat a estructurar-me una idea de com van anar succeint els fets i de per què.

També he après a filosofia a fer-me preguntes filosòfiques, que implica filosofar, les idees sobre mort, tristesa i felicitat d’alguns filòsofs. I també a itineraris a economia he après molt sobre que és l’economia, les diferències entre micro i macro economia, com es distribueix l’economia, qui la du a terme, etc. Alhora també he aprofundit en els temes d’inflació, bretxa salarial i pensions.

En general he après molt sobre la malaltia i la situació m’ha ajudat a veure que la malaltia no és només una pertorbació de l’estat de salut. Si no que es pot entendre per una cosa molt global.

M’ha agradat molt fer la Fitness Campaign per anglès, ha sigut interessant buscar la informació i buscar tots els recursos per a fer una bona campanya i dur a terme tot el possible per a fer-la millor, suposo que també m’ha agradat perquè el resultat ha sigut molt cool. M’ha semblat una idea interessant la de fer una carta a Mahalta amb la Pilar, ha sigut una activitat molt fresca i bona manera de tancar amb Màrius Torres.  Fer el vídeo d’economia sobre una malaltia econòmica m’ha engrescat a aprendre i profunditzar en termes econòmics súper interessants. La realització del vídeo va ser molt divertida i hem descobert coses sobre la inflació de les quals no teníem ni idea.

Canviaria poques coses d’aquesta situació la veritat; les classes d’història de l’art que com ja he comentat no m’han agradat, es deu al fet que el professor ens tracta com si haguéssim de saber sobre coses que no sabem, ens ha fet classe donant per fet que partim d’unes bases d’història de l’art i no és així, li he comentat durant la classe i no ha semblat importar-li un pèl. Les classes d’alemany no estan sent variades i estem fent a totes les classes el mateix, és avorrit i crec que ningú de la classe n’hi està traient profit. Personalment he notat molts treballs per a la penúltima i última setmana en les quals he anat com una boja corrent per arribar als terminis, entenc que és final de situació i per tant el tancament comporta treballs grans i importants però m’he sentit sense alè durant moltes tardes i això m’ha frustrat bastant.

Finalment explico perquè al pòstit he posat que canviaria el meu grup; sento que el treball dins del meu grup es reparteix molt malament i que tot i tenir integrants que podrien donar resultats de treball excel·lents jo sóc l’única que m’estic matant per a aconseguir-los.  No dono la culpa als altres companys i em victimitzo; senzillament és el que objectivament he observat, tots donen molt més poc del que poden i jo carrego amb gran part de la feina. No ha sigut així en tots els treballs estrictament però sí a la gran majoria. Crec que aquesta pròxima situació pararé de fer la feina de tothom i em limitaré a fer la meva part excel·lentment. Sé que part de la culpa és meva per no plantar-me i fer estrictament només una part equitativa de la feina i això segurament comportaria una actitud més activa per part del meu grup però no és tan senzill, hi ha un problema i és que, com ja m’ha passat anteriorment i sóc conscient que tornarà a passar, no s’entregaran feines o hi hauran feines molt incompletes i els meus resultats es veuran afectats tot i que jo estaria realment fent el que em correspon. Em sembla injust, això és el que canviaria, abans que res.