{"id":377,"date":"2018-03-07T13:10:36","date_gmt":"2018-03-07T13:10:36","guid":{"rendered":"http:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/?p=377"},"modified":"2018-03-07T13:10:36","modified_gmt":"2018-03-07T13:10:36","slug":"reforma-i-contrareforma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/2018\/03\/07\/reforma-i-contrareforma\/","title":{"rendered":"Reforma i contrareforma"},"content":{"rendered":"

Vam fer un v\u00eddeo sobre la reforma i la contrareforma plasmant tota aquesta informaci\u00f3:<\/p>\n

L’edat moderna comen\u00e7a al segle XV per tres motius, les grans epid\u00e9mies com la peste desapareixen, va haver un augment de poblaci\u00f3 i aixo va provocar un una <\/span>recuperaci\u00f3 demogr\u00e0fica i econ\u00f2mica<\/b>.\u00a0<\/span>Algunes fam\u00edlies burgeses dedicades al comer\u00e7 o a la banca van acumular grans fortunes i aix\u00f2 els va permetre ser molt influents en la pol\u00edtica tant de les ciutats com dels regnes,<\/span> l\u2019ascens de la burgesia. <\/b>Al llarg del segle XV els monarques van recuperar el poder que alguns havien perdut durant l’edat mitjana en favor de la noblesa feudal, aix\u00ed que finalment <\/span>l’enfortiment de les monarquies.<\/b><\/p>\n

Durant l’Edat Mitjana predominava el <\/span>teocentrisme<\/b>, \u00e9s a dir, la idea que D\u00e9u era al centre del m\u00f3n i per tant totes les preguntes que es podia fer l’home eren respostes a trav\u00e9s de la fe, D\u00e9u era el “responsable” en positiu i en negatiu de tot el que passava. A partir de D\u00e9u es donava resposta a tot. Aquesta visi\u00f3 va quedar mica en mica superada pels humanistes que a partir de la recuperaci\u00f3 i l’estudi de textos cl\u00e0ssics (tractats pol\u00edtics, filos\u00f2fics i cient\u00edfics) de l’antiguitat (grecs i romans, Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica i Imperi rom\u00e0) van situar l’\u00e9sser hum\u00e0 al centre de la natura: <\/span>antropocentrisme<\/b>. <\/span><\/p>\n

Petrarca<\/b>, fou un important escriptor, poeta i humanista itali\u00e0.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Erasme de Rotterdam<\/b>, va ser el fil\u00f2sof que va crear el moviment humanista.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Thomas More<\/b>, va tractar el tema pol\u00edtic i va imaginar una societat ideal sense desigualtats socials.(m\u00e0rtir)<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Maquiavel<\/b>, va proposar un model de pr\u00edncep que justificava tots els seus actes en la ra\u00f3 d’Estat. D\u2019ell va sortir l\u2019adjetiu maquiavelic.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Cop\u00e8rnic<\/b>, va proposar la teoria helioc\u00e8ntrica (la Terra gira al voltant del Sol).<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La <\/span>impremta<\/b> inventada per Gutenberg (sembla que a \u00c0sia ja coneixien “m\u00e0quines” semblants) va ser la gran aliada a l’expansi\u00f3 de les noves idees ja que mai abans s’havien pogut el\u00b7laborar tants exemplars d’un llibre de forma tant r\u00e0pida, barata i sense els errors que cometien els copistes (monjos dels monestirs).<\/span><\/p>\n

El anomenat pr\u00edncep dels humanistes era Erasme de Rotterdam que es va oposar al pensament medieval que considerava ple d’ignor\u00e0ncia i de superstici\u00f3, i <\/span>va defensar la llibertat de llegir, reflexionar i investigar per con\u00e8ixer la veritat<\/b>. Tot i que era una persona amb ideals cristians va proposar una reforma moral de l’Esgl\u00e9sia, aquesta actitud cr\u00edtica amb l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica va fer que l’acusessin de luter\u00e0 (protestant) per\u00f2 tampoc va ser ben vist pels protestants. L’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica va prohibir les seves obres i els protestants tamb\u00e9 les van criticar. Podr\u00edem dir que ning\u00fa el considerava del seu “b\u00e0ndol”, que estava al mig de la pol\u00e8mica i lluita entre cat\u00f2lics i protestants.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vam fer un v\u00eddeo sobre la reforma i la contrareforma plasmant tota aquesta informaci\u00f3: L’edat moderna comen\u00e7a al segle XV per tres motius, les grans epid\u00e9mies com la…<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":383,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72],"tags":[154,115,114],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/377"}],"collection":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=377"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/377\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":384,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/377\/revisions\/384"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/media\/383"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=377"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=377"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=377"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}