{"id":560,"date":"2018-10-25T07:14:36","date_gmt":"2018-10-25T07:14:36","guid":{"rendered":"http:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/?p=560"},"modified":"2018-10-25T07:14:36","modified_gmt":"2018-10-25T07:14:36","slug":"gattaca-tancament-de-filosofia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/2018\/10\/25\/gattaca-tancament-de-filosofia\/","title":{"rendered":"Gattaca tancament de filosof\u00eda"},"content":{"rendered":"

Per a acomiadar la situaci\u00f3 de ‘mens sana’ i obrir la de ‘tempus fugit’ hem vist la\u00a0pel\u00b7l\u00edcula Gattaca <\/em>(1997),<\/em> dirigida i guionada per Andrew Nicol, amb nominacions al Oscar a la millor Direcci\u00f3 Art\u00edstica i actors tant brillants com Hethan Hawke, Jude Law, Uma Thurman, Gore Vidal o Loren Dean.<\/p>\n

La\u00a0pel\u00b7l\u00edcula tractaba d’una societat on nom\u00e9s neixer et presentaben les probabilitats que tenies de patir un atac de cor, el teu coficient intelectual, resist\u00e9ncia esportiva o fins i tot l’edat de mort m\u00e9s probable. Per tant la pir\u00e0mide de societat en comptes d’organitzar-se entre rics i pobres s’ordena per els de millors condicions anomenats v\u00e0lids i els de pitjors condicions; els inv\u00e0lids. El protagonista \u00e9s un inv\u00e0lid, el seu germ\u00e0 petit per\u00f2 \u00e9s v\u00e0lid. Sempre est\u00e0n competint; neden al mar a veure qui es rendeix avans i vol tornar, totes les vegades guanya el fill petit; el v\u00e0lid, fins que un d\u00eda el protagonista no nom\u00e9s guanya si no que li ha de salvar la vida al seu germ\u00e0. Des d’aquell d\u00eda el inv\u00e0lid reflexiona i decideix fer tot el possible per a arribar on vol sense deixar que la seva gen\u00e9tica li impedeixi; anar al espai. Quan un v\u00e0lid amb unes prediccions impecables t\u00e9 un accident i es queda paral\u00edtic, ell troba la oportunitat de fer-se passar per ell i anar al espai sense que ser un inv\u00e0lid ni ning\u00fa li impedeixi. Per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil del que sembla ja que el control \u00e9s brutal; necessita la seva orina per als controls, pell amb sang per a la identificaci\u00f3 de l’entrada de la seva oficina, exfoliar-se el cos cada mat\u00ed per a no deixar pell a cap lloc o deixar cabells del v\u00e0lid per si analitzen algun. Tot va sobre rodes fins que assesinen a alg\u00fa a la seva feina i comen\u00e7en a investigar a fons a tothom del lloc; quina sorpresa quan troben un cabell d’un inv\u00e0id dins del recinte que est\u00e0 perfectament controlat per a que sigui excluisvament per a v\u00e0lids. Aconseguir\u00e0 l’inv\u00e0lid passar desapercebut?<\/p>\n

Crec que no tothom t\u00e9 les mateixes possibilitats per a tot; per\u00f2 si hi volques moltes ganes, infinites hores i molt\u00edssima dedicaci\u00f3 i esfor\u00e7 pots aconseguir el que vulguis. Segons el que he vist; la gent no neix especial, hi ha molt poca gent que destaqui molt, aix\u00ed que l’\u00fanic que tenen en com\u00fa la gent que triomfa \u00e9s una gran dedicaci\u00f3. Obiament tamb\u00e9 ajuda venir d’una fam\u00edlia amb un bon poder adquisitiu o molts coneixements.<\/p>\n

No crec que un m\u00f3n amb classificaci\u00f3 gen\u00e8tica fos just; ning\u00fa tria com neix, de qui es fill o com ser\u00e0 la seva forma de ser, en canvi si pot triar fins a on arribar i com fer-ho per aconseguir-ho. Ser\u00eda un mon sense oportunitats per a gent que podria haver sigut brillant.<\/p>\n

Poder triar totes les caracter\u00edstiques d’un fill o filla ser\u00eda extrany tot i que la veritat \u00e9s que tot i que pensant-ho r\u00e0pidament sembla una idea atractiva reflexionant durant uns minuts \u00e9s est\u00fapid; creariem una societat de gent ‘perfecta’ i molt poc original. Penso que no tindria gr\u00e0cia tindre un fill si ell no pot triar com ser, de que treballa, etc. No m’agradar\u00eda viure en un m\u00f3n com el de la pel\u00b7l\u00edcula perqu\u00e8 ser\u00eda aborrit, com si ens robessin la possibilitat d’un dest\u00ed, naixariem programats i em sembla una idea massa ut\u00f2pica.<\/p>\n

Crec que la pel\u00b7l\u00edcula parla sobre tot de que realment ning\u00fa \u00e9s millor que ning\u00fa per cap caracter\u00edstica, nom\u00e9s val el treball que hi volquis i quant t’esfor\u00e7is per a aconseguir-ho. El que m\u00e9s m’ha cridat l’atenci\u00f3 ha estat que sigui realment un conflicte real en dep\u00e9n de quines situaci\u00f3ns; hi ha llocs on no \u00e9s f\u00e0cil accedir sense x resultats en proves o x n\u00famero de diners a la teva conta i no ens sembla impressionant com a la pel\u00b7l\u00edcula ens sembla. La pel\u00b7l\u00edcula crec que ens transmeteix a tots que no importa qui siguis ni d’on vinguis; nom\u00e9s cal voler-ho i lluitar per a tenir-ho, es un crit d’esperan\u00e7a.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per a acomiadar la situaci\u00f3 de ‘mens sana’ i obrir la de ‘tempus fugit’ hem vist la\u00a0pel\u00b7l\u00edcula Gattaca (1997), dirigida i guionada per Andrew Nicol, amb nominacions al…<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":561,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[187],"tags":[198,197,192,81,25],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/560"}],"collection":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=560"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/560\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":562,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/560\/revisions\/562"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/media\/561"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=560"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=560"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=560"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}