Jo en el 2008 tenia uns quatre anys, no era ni conscient que el meu pa\u00eds passava per una crisi. Com a estudiant d’economia he observat factors sobre la crisi Espanyola per\u00f2 no havia parlat amb ning\u00fa que l’hagu\u00e9s passat sobre com li havia afectat com a individual. Per a con\u00e8ixer millor l’econom\u00eda, aix\u00ed ho vaig fer:<\/p>\n\n\n\n
LES REPERCUSSIONS DE LA CRISI, UN FIL MOLT LLARG DEL QUE ESTIRAR
\nEntrevista amb l\u2019educadora professional Ana Zaf\u00f3n, actualment directora de l\u2019espai cad\u00ed Raval; espai de titularitat municipal.<\/p>\n\n\n\n
Bon dia Ana.
\nBon dia.
\nM’alegra entrevistar-te avui. Com ja t’hav\u00edem dit avui vinc a preguntar-te sobre la crisi de 2008. En aquell moment tu eres resident a Barcelona, Espanya per tant vas patir-ne les conseq\u00fc\u00e8ncies, no \u00e9s aix\u00ed?
\nB\u00e9, jo en 2008 feia llistes de substitucions per escoles de secund\u00e0ria i prim\u00e0ria. I estava embarassada de la meva segona filla. Em va tocar una substituci\u00f3 llarga per\u00f2 vaig agafar la baixa. Aleshores jo estava a casa, vaig comen\u00e7ar a sentir parlar de la crisi per\u00f2 no notava els efectes, perqu\u00e8 jo estava a les llistes i em notava amb feina. S\u00ed que se sentien not\u00edcies, per\u00f2 com estava ocupada amb l’embar\u00e0s no li vaig prestar atenci\u00f3. No va ser fins despr\u00e9s de donar a llum i en el transcurs de l’any 2009 a trav\u00e9s de les not\u00edcies vaig anar agafant consci\u00e8ncia de qu\u00e8 est\u00e0vem en una crisi greu.
\nEntenc que si no vas caure fins a tard en el fet que la situaci\u00f3 era aix\u00ed en el teu entorn la gent no es veia afectada\u2026?
\nNo, les persones properes comen\u00e7aven a notar els efectes de la crisi per\u00f2 d’una manera m\u00e9s lleugera, la cosa es va anar agreujant. Per exemple el meu cunyat que tenia el seu negoci de traducci\u00f3 i notava la baixada de la feina, per\u00f2 no va haver de tancar fins a 2010 o potser finals de 2009. La meva germana que treballa per una multinacional no va perdre la feina per\u00f2 s\u00ed que va haver-hi un canvi gran, ja que aquesta multi es va traslladar fora de Barcelona i des de llavors ella ha de fer un trajecte molt m\u00e9s llarg.
\nA part d’en l’\u00e0mbit de feina, a l’hora de comprar notaves els preus m\u00e9s alts?
\nNo recordo si els preus estaven m\u00e9s alts, el que s\u00ed que va passar era que com jo vaig quedar a l’atur, a casa en comptes de dos sous nom\u00e9s n’entrava un; el del meu marit. I vam mirar de reduir el ritme de vida, el consum per\u00f2 no relacion\u00e0vem la p\u00e8rdua d’adquisici\u00f3 amb la crisi sin\u00f3 amb l’atur com a conseq\u00fc\u00e8ncia del embar\u00e0s.
\nClar, \u00e9s a dir no t’afectava la crisi en si sin\u00f3 que vas deixar de treballar.
\nS\u00ed, com hi havien retallades les llistes estaven aturades. Jo vaig demanar una exced\u00e8ncia d’un any per a l’embar\u00e0s i estar amb la meva filla recen nascuda. Pensava que quan descongel\u00e9s el n\u00famero ja tornaria a tenir feina, que em trucarien. Per\u00f2 no va ser aix\u00ed.
\nFins quan et va seguir afectant?
\nBen b\u00e9 fins al 2012.
\nCreus que avui en dia encara hi ha aspectes econ\u00f2mics que no has recuperat que tenies abans de la crisi?
\nJo personalment en el moment de crisi, d’estar a casa sense treballar, vaig aprofitar per a formar-me i vaig fer una formaci\u00f3 professional de grau superior. Volia canviar la franja d’edat en la que treballava com a educadora. He tingut sort i aquest canvi no ha estat negatiu, al contrari m’ha sortit b\u00e9 en el sentit que he trobat feina i he acabat al lloc on volia acabar. Tot i que el cam\u00ed ha estat llarg i a part de formar-me he hagut d’acceptar les feines que m’anaven sortint encara que no fossin del meu nivell o \u00e0mbit professional per a dir-ho d’alguna manera, he estat al suport de menjador d’una escola d’infants amb necessitats especials, de t\u00e8cnica de gesti\u00f3 a casals p\u00fablics de tercera edat i he muntat un negoci relacionat amb l’oci. Mirant-ho ara, amb dos sous entrant a casa, vivim b\u00e9, per\u00f2 noto coses a la societat que s\u00f3n producte de la crisi, i que evidentment com a ciutadana m’afecten com la tensi\u00f3 en l’\u00e0mbit sanitari p\u00fablic, els sous en general a Espanya, respecte al que costa el menjar i l’habitatge al pa\u00eds s\u00f3n baixos. I jo crec tamb\u00e9 que no nom\u00e9s ha estat una q\u00fcesti\u00f3 nom\u00e9s econ\u00f2mica, en conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi hem perdut drets socials; hi ha m\u00e9s precarietat, ho noto a l’ambient, la gent accepta feines menys dignes, pitjors pegades o amb pitjors condicions laborals; contractes temporals, jornades m\u00e9s llargues, sense cobrar hores extres, pitjors sous evidentment\u2026
\nAfirmes que hi ha hagut rebaixes de sous i condicions laborals pitjors\u2026?
\nAbans de la crisi va haver-hi un moviment de gent entre vint-i-cinc i trenta-cinc anys que acabaven d’entrar al mercat laboral i tenien una formaci\u00f3 universit\u00e0ria que es queixaven del fet que els sous que guanyaven eren de mil i pocs euros. Es deien els mileuristes, es queixaven que no eren sous dignes ni corresponien a la seva preparaci\u00f3 professional. Despr\u00e9s de la crisi aquest moviment es va diluir, ning\u00fa s’atrevia a queixar-se d’un sou de mil i pocs euros, un sou aix\u00ed ens semblava suficient. Aqu\u00ed es podria notar el canvi de salaris.
\nAquestes rebaixes dels sous de quina manera podien repercutir a les persones?
\nF\u00e0cil, en qualsevol \u00e0mbit, la nostra fam\u00edlia va tenir sort perqu\u00e8 ten\u00edem la casa pagada per\u00f2 s\u00e9 del cert, perqu\u00e8 fa molts anys que la nostra fam\u00edlia vivim al mateix barri i coneixem a molta gent, que fam\u00edlies amb fills van haver de tornar a casa dels pares perqu\u00e8 no podien pagar la hipoteca. Si no recordo malament; vam saber de set casos de ve\u00efns del barri que ens van explicar que vivien aquesta situaci\u00f3 en primera persona.
\nQue interessant. I a part d’en l’\u00e0mbit social, p\u00fablic, de l’habitatge i personal en l’\u00e0mbit professional com a educadora hi ha hagut repercussions de la crisi?
\nTamb\u00e9 s’ha notat molt la crisi, per les retallades que han patit les escoles p\u00fabliques. Els augments de r\u00e0tios, actualment treballo en una escola de 03 i a l’aula de 01 s\u00f3n vuit nadons amb una responsable, i el normal a escala europea \u00e9s que sigui un adult per a tres o quatre nens com a molt, a Espanya tenim amb difer\u00e8ncia.
\nPer exemple, al grup de grans (2-3 anys) s\u00f3n set o vuit infants per a educador als pa\u00efsos amb pitjors r\u00e0tios i nosaltres tenim vint per a educador.
\nAbans de la crisi vas notar en algun factor que s’estaven apropant problemes econ\u00f2mics a gran escala?
\nNo m’ho pensava per\u00f2 s\u00ed que en aquell moment es notava que els sous baixaven, d’aqu\u00ed el moviment mileurista. Relaciono molt la decaiguda amb el canvi de la pesseta per l’euro tot i que no crec que estigui connectat com a causa de la crisi, per\u00f2 \u00e9s des d’aquells anys que jo notava que tot s’anava degradant. Uns anys abans de 1999 jo treballava de cambrera i guanyava m\u00e9s del que despr\u00e9s treballant de pedagoga amb una carrera. La meva vida laboral com a cambrera no va ser pas poc professional, vaig fer un curs d’hoteleria privat i he servit a la reina i a actors famosos \u00e9s a dir que dins d’una vida laboral com a cambrera em movia molt b\u00e9, aix\u00f2 per aclarir la meva comparaci\u00f3 de sous com a cambrera i pedagoga, per\u00f2 de totes formes es pot notar el canvi.
\nDoncs molt\u00edssimes gr\u00e0cies Ana, ha estat molt b\u00e9 tot el que has explicat. Gr\u00e0cies pel teu temps i saliva.
\nGr\u00e0cies a tu per a fer-me preguntes tan interessants. M’alegra haver ajudat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Jo en el 2008 tenia uns quatre anys, no era ni conscient que el meu pa\u00eds passava per una crisi. Com a estudiant d’economia he observat factors sobre…<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":581,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[201],"tags":[207,206,205,209],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/580"}],"collection":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=580"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/580\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":582,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/580\/revisions\/582"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/media\/581"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=580"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=580"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15bertafernandez\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=580"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}