Carta a un nen de la Revolució Industrial

Hola, com estàs?

A l’insti hem estat estudiant com era la vostra vida, i estem molt tristos de com vivíeu al vostre temps. Ens han explicat que a la vostra època heu de treballar, no estudieu, que a les nits passeu fred i gana. Molts emmalaltiu i moriu, perquè la medicina encara no la teniu molt desenvolupada. Treballeu com adults i amb adults, però a més a més feu feines molt complicades com ficar-se a les xemeneies i rentar-les, ficar-se als forats més petits de les mines i a les màquines de les fàbriques per reparar-les.

Tot això per un sou miserable, i com a més no aneu a l’escola, és molt difícil sortir d’aquest bucle d’esclavitud.

Tant de bo haguéssiu tingut les meves possibilitats, però jo sóc la prova de què tot això millorarà amb el temps.

Una abraçada des del futur.