{"id":644,"date":"2019-04-08T09:08:12","date_gmt":"2019-04-08T09:08:12","guid":{"rendered":"http:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/?p=644"},"modified":"2019-04-08T09:10:29","modified_gmt":"2019-04-08T09:10:29","slug":"etapes-que-marquen","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/2019\/04\/08\/etapes-que-marquen\/","title":{"rendered":"Etapes que marquen"},"content":{"rendered":"\n

A la vida podr\u00edem dir que la gent passa per diverses etapes; la inf\u00e0ncia, l’adolesc\u00e8ncia, la joventut… B\u00e9 jo des de fa ja un temps he afegit una etapa, que trobo que tothom hauria de passar. ‘La reina roja’. S\u00ed, exacte. Aquest llibre, entre d’altres, \u00e9s un dels llibres m\u00e9s emocionants (dic aquest adjectiu encara que podria passar-me tres hores m\u00e9s sumant-li a la llista) que he llegit mai. Per\u00f2 tot hi aix\u00f2 m’agradaria fer una repassada final, ara que ja he tancat l’\u00faltima p\u00e0gina d’aquesta saga de quatre llibres exquisits (“). <\/p>\n\n\n\n

B\u00e9 abans de continuar m’agradaria fer un comunicat. Si tens la intenci\u00f3, per petita que sigui, de llegir-te aquest meravell\u00f3s llibre (“), que jo personalment et recomano, deixa de llegir aix\u00f2. Ja que tinc la intenci\u00f3 de donar la meva opini\u00f3 al complet sobre el final, ja. <\/p>\n\n\n\n

De veritat, para de llegir.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s pel teu b\u00e9. <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

B\u00e9, \u00e9s la teva decisi\u00f3, jo t’he avisat. <\/p>\n\n\n\n

Hola Ona, veig que realment t’interessa la meva opini\u00f3. (Parlo amb ella perqu\u00e8 realment l’entrada va per ella, no \u00e9s res personal amb tu, de veritat). B\u00e9, m’expliques per quin motiu els llibres sempre han de fer aix\u00f2? De veritat que m’esgarra l’\u00e0nima. Mira la Mare Barrow ja ha fet prou per a la humanitat perqu\u00e8 ara a sobre no acabi amb el Cal, \u00e9s que de veritat que no ho entenc. No m’he llegit un llibre de 768 p\u00e0gines perqu\u00e8 l’\u00faltima paraula de totes sigui, volver\u00e9<\/em>, doncs v\u00e9s. Per\u00f2 ara, que jo ho vegi. I el Maven? Es mor i ja? Que per cert tinc certs dubtes de que realment estigui mort, el Kilorn no va trobar el seu cad\u00e0ver. I aqu\u00ed \u00e9s on entra la meva encertada conspiraci\u00f3. El Kilorn agafa al Maven i el cura i segur que faran alguna cosa xunga junts. Ho tinc clar\u00edssim. L’\u00fanica que m’ha deixat amb un bon gust de bona ha sigut l’Evaneline Samos. Gr\u00e0cies noia, gr\u00e0cies per anarte’n, de veritat que m’has fet un favor, espero que tinguis un bon futur amb l’Elane. Encara que he de dir que tampoc especifica. No s\u00e9, de veritat que m’ha agradat molt el llibre per\u00f2 no pot acabar aix\u00ed. I l’Iris, volvemos a casa<\/em>. No, no, perqu\u00e8 sin\u00f3 jo no s\u00e9 qu\u00e8 passar\u00e0 m\u00e9s endavant, a l’igual la Mare Barrow i el Cal Calore no arriben a retrobar-se perqu\u00e8 de cam\u00ed se li cau una pedra al cap a la Mare. Qui sap. <\/p>\n\n\n\n

Clonclusi\u00f3, m’agradaria enviar-li un missatge a l’autora d’aquest fascinant llibre, Victoria Aveyard, i comentar-li que si no estava inspirada pel final, no calia que l’acab\u00e9s encara. Veste’n a un retiro unes setmanes i planteja’t la teva exist\u00e8ncia, despr\u00e9s escrius el final. <\/p>\n\n\n\n

Si el vostre cap ha petat amb tanta informaci\u00f3, us recomano que us dirigiu cap al WordPress<\/a> de l’Ona, all\u00e0 us fa una breu explicaci\u00f3 dels fets del llibre des del principi. A vegades s\u00f3c una mica impulsiva. <\/p>\n\n\n\n

I Ona, si encara est\u00e0s llegint aix\u00f2, perqu\u00e8 tinc la sensaci\u00f3 que ser\u00e0s l’\u00fanica persona que arribar\u00e0 al final d’aquesta entrada, t’he de dir que gr\u00e0cies per deixar-me els llibres, de veritat. Sense tu el Cal no hagu\u00e9s pogut contactar amb mi per fer-te arribar la carta. (Coses de crushes). <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A la vida podr\u00edem dir que la gent passa per diverses etapes; la inf\u00e0ncia, l’adolesc\u00e8ncia, la joventut… B\u00e9 jo des de fa ja un temps he afegit una…<\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":645,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/644"}],"collection":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=644"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/644\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":648,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/644\/revisions\/648"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/media\/645"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=644"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=644"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=644"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}