{"id":712,"date":"2020-05-04T21:09:21","date_gmt":"2020-05-04T21:09:21","guid":{"rendered":"http:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/?p=712"},"modified":"2020-05-11T11:03:45","modified_gmt":"2020-05-11T11:03:45","slug":"pompeia-la-ciutat-de-cendres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/2020\/05\/04\/pompeia-la-ciutat-de-cendres\/","title":{"rendered":"Pompeia, la ciutat de cendres"},"content":{"rendered":"\n

POMPEIA<\/p>\n\n\n\n

\"Oferta:
Imatge dels carrers de Pompeia en l’actualitat<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Les dates hist\u00f2riques que ten\u00edem recollides fins ben entrat el 2018 afirmaven que el desastre natural que va enfonsar a la ciutat de Pompeia va succeir en la significativa data del 24 d’agost de l’any 79 despr\u00e9s de Crist. Per\u00f2 gr\u00e0cies a les recents excavacions que fa dos-cents cinquanta anys que s\u00f3n vigents en la ciutat situada al peu del Vesuvi, s’ha descobert que la data ha estat err\u00f2nia durant tot aquest temps. Un grafiti pintat a una de les parets ha posat fi al dubte, la data correcte va ser el 24 d’octubre del mateix any. L’error el va cometre, molt probablement, un transcriptor a l’Edat Mitjana. I aquest error l’hem arrossegat fins ben entrat el segle XXI.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que ja va haver indicis que potser la data no era la correcta, ja que entre les mat\u00e8ries que s’han conservat fins avui gr\u00e0cies a la cendra, podem veure com les robes que vestien eren d’hivern. De fet, una experta, abans de ser descoberta la veritable data, va constatar per obvi que, encara que estiguessin a ple agost, quan escapes d’algun lloc ho fas amb la roba m\u00e9s abrigada que portes. Un altre cop va ser una afirmaci\u00f3 err\u00f2nia. Ja que les t\u00faniques que vestien eren, ni m\u00e9s ni menys, a causa del fred d’octubre.<\/p>\n\n\n\n

Per altra banda, el fet que es conegui d’una forma tan exhaustiva el que va succeir realment a l’erupci\u00f3 que va durar dos dies, ha sigut gr\u00e0cies a la carta que avui en dia encara conservem de Plini el jove cap al seu oncle Plini el vell. En aquesta, Plini, deixa clarament explicat com va succeir la cat\u00e0strofe.<\/p>\n\n\n\n

Primer ens explica que la ciutat va estar avisada dos dies abans del succ\u00e9s, ja que petits terratr\u00e8mols van avisar a la poblaci\u00f3 del desastre que els esperava. Per\u00f2 tot i aix\u00f2 la ciutat no va ser evacuada en el moment. El primer que es va deixar veure de l’erupci\u00f3 va ser el fum que pujava cap al cel des de la boca del volc\u00e0 dibuixant una detallada forma d’arbre.<\/p>\n\n\n\n

Un cop desencadenada el compte enrere els ciutadans aterrits, i pensant-se que els mateixos D\u00e9us estaven invocant la fi del m\u00f3n, van fugir cap a la platja. Tot i que no tothom va sortir tan victori\u00f3s, els vents anaven en contra i molta gent va haver d’esperar.<\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 ens fem una idea de l’espai que ocupava aquella ciutat; la seva m\u00e0xima ocupaci\u00f3 va ser de 20.000 habitants amb un total de 66 hect\u00e0rees que estaven equipades amb les cases i construccions on la gent s’allotjava. Per aquell moment, des del segle I, aquella era la ciutat ‘de vacances’, la gent que es podia permetre viatjar anava all\u00e0 a passar grans estades. Els carrers pavimentats i els passos de zebra que coronaven els carrers no era m\u00e9s que un altre recordatori de la tecnologia que els Romans van arribar a adquirir.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, la majestuosa Pompeia, comptava amb milers d’habitants en el moment del desastre.<\/p>\n\n\n\n

Seguint amb el testimoni de Plini el jove, el que va seguir a la gran fumera, van ser les roques de pedra tosca que col\u00b7lisionaven contra els terrats de les cases. Arribats a aquest punt, en un va intent de no fondre el p\u00e0nic, algunes persones intentaven tranquil\u00b7litzar a les masses afirmant que all\u00f2 no eren m\u00e9s que incendis salvatges. Per\u00f2 no podien estar m\u00e9s lluny de la realitat.<\/p>\n\n\n\n

Les roques seguien col\u00b7lisionant, i els ciutadans van rec\u00f3rrer a la desesperada soluci\u00f3 de col\u00b7locar coixins sobre els seus caps per intentar evitar els cops. Les persones i fam\u00edlies que van quedar enrederits es van veure, finalment, abra\u00e7ats per les flames i les cedres, centenars de cossos van quedar sepultats junt amb els secrets de la ciutat de Pompeia.<\/p>\n\n\n\n

Uns secrets que, de fet, dos-cents cinquanta anys despr\u00e9s d’iniciar les excavacions, nom\u00e9s hem pogut esbrinar una quarta part. I sense tenir en compte els tres pobles que tamb\u00e9 van quedar totalment enterrats per l’erupci\u00f3; Herculans, Stabias i Oplontis que encara no hem pogut desenterrar. La difer\u00e8ncia amb Pompeia va ser que aquests tres pobles tenen una superf\u00edcie de lava solidificada, i que aix\u00f2 suposa que avui en dia, tot i la tecnologia que tenim, no siguem capa\u00e7os d’excavar.<\/p>\n\n\n\n

Pompeia va ser descoberta l’any 1748, en aquella \u00e8poca, ning\u00fa suposava que a sota d’unes petites runes d’algun poblat es pogu\u00e9s trobar una ciutat sencera. I no va ser fins a 1763, que no van saber identificar-la com a tal.<\/p>\n\n\n\n

La descoberta d’aquest fet hist\u00f2ric van suposar un abans i un despr\u00e9s en l’art del segle XVIII. Tanmateix, va suposar el naixement de l’arqueologia com a ci\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed que tot i que la majoria dels secrets de Pompeia i el volc\u00e0 Vesuvi, estiguin enterrats sota les cendres, podem dir que, un cop m\u00e9s, hem sigut capa\u00e7os de viatjar en el temps sense fer cap \u00fas d’una m\u00e0quina, com a tal. Ja que la ciutat de Pompeia parla per si mateixa, i aix\u00ed seguir\u00e0 sent, fins que la natura torni a jugar les seves cartes.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Traducci\u00f3<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Correcci\u00f3<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

POMPEIA Les dates hist\u00f2riques que ten\u00edem recollides fins ben entrat el 2018 afirmaven que el desastre natural que va enfonsar a la ciutat de Pompeia va succeir en…<\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":713,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[108],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/712"}],"collection":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=712"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/712\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":725,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/712\/revisions\/725"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/media\/713"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=712"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=712"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=712"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}