{"id":726,"date":"2020-05-13T14:34:53","date_gmt":"2020-05-13T14:34:53","guid":{"rendered":"http:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/?p=726"},"modified":"2020-05-18T15:28:19","modified_gmt":"2020-05-18T15:28:19","slug":"les-arrels-de-pompeia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/2020\/05\/13\/les-arrels-de-pompeia\/","title":{"rendered":"Les arrels de Pompeia"},"content":{"rendered":"\n<p>&#8216;La trag\u00e8dia d&#8217;aquell temps va deixar als historiadors un preci\u00f3s llegat.&#8217; Afirma Mary Beard en el seu documental sobre els secrets de Pompeia.<\/p>\n\n\n\n<p>Uns cossos trobats sense vida a un magatzem als afores de la ciutat de Pompeia l&#8217;ajudaran a esbrinar com era la vida quotidiana d&#8217;aquestes persones.<\/p>\n\n\n\n<p>La primera impressi\u00f3, i per tant, resposta, que trobem en els cossos coberts de cendra que descansa com ploma sobre ells; Una clara separaci\u00f3 entre les persones all\u00e0 presents. I aquesta no podia significar una altra cosa que no fos la patent separaci\u00f3 de classes socials. Que de la mateixa manera encara segueix palpable avui en dia.<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 era aquest punt d&#8217;inflexi\u00f3 de fa dos mil anys \u00e9s igual que el que patim ara? Que \u00e9s cert el que coneixem d&#8217;aquells dies? Com de gran era aquella frontera?<\/p>\n\n\n\n<p>Doncs per comen\u00e7ar, el simple fet d&#8217;haver-hi dos grups diferents fins i tot en un moment tan cr\u00edtic, ens diu que el costum i les dist\u00e0ncies eren irrefutables. En realitat res sorprenent; el &#8216;grup&#8217; que ocupaven els rics estava cobert de joies. Les carregaven sobre seu, d&#8217;aquesta manera els seus ossos descobrien com el bronze o altres mat\u00e8ries s&#8217;havien degradat amb els anys proporcionant un to verd\u00f3s als seus ossos. I en canvi, l&#8217;altre grup anava totalment desprevingut.<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s el destacable d&#8217;aquell descobriment. Si no el fet que els dos grups, tant pobres com rics, demostraven una bona nutrici\u00f3, i per tant alimentaci\u00f3. Aix\u00f2 s&#8217;allunya clarament de la imatge que tenim actualment de pa\u00efsos pobres del tercer m\u00f3n; que al contrari que nosaltres, una de les seves grans preocupacions \u00e9s no morir de gana.<\/p>\n\n\n\n<p>I parlant de menjar, de la mateixa manera que actualment els que gaudeixen d&#8217;un capital m\u00e9s elevat que la mitjana de la poblaci\u00f3 d&#8217;avui en dia, es permeten el petit luxe d&#8217;anar a fer qualsevol \u00e0pat del dia a fora; a restaurants, bars, brunch&#8230; All\u00e0 els rics menjaven a les seves luxoses cases, mentre que els pobres ho feien en tavernes on el men\u00fa del dia era el menjar preparat.<\/p>\n\n\n\n<p>D&#8217;aquesta manera, tot i que amb m\u00e8todes diferents, veiem que tant els esclaus i els de m\u00e9s poder gaudien d&#8217;una alimentaci\u00f3 semblant. Un altre mostra patent d&#8217;aquest fet es veu quan baixes a les clavegueres que quedaven just abaix del barri on gent de classe mitjana passava els seus dies. En els excrements que han quedat petrificats en el temps es pot veure com la seva dieta estava proporcionada per una gran varietat de fruits secs.<\/p>\n\n\n\n<p>A part d&#8217;aquest fet referent a l&#8217;alimentaci\u00f3 tamb\u00e9 trobem que pel que fa a coneixement m\u00e8dic no anaven justament mal servits. D&#8217;entre els cossos, els forenses, van trobar una parella de nens de la mateixa edat que presentaven el mateix cas de malaltia. Es tractava de s\u00edfilis, una malaltia infecciosa que es transmet per via sexual i que la mare pot transmetre al fetus durant la gestaci\u00f3. Aquests germans es trobaven al costat dels &#8216;pobres&#8217; per\u00f2 tot i que presentaven s\u00edmptomes de la malaltia, es veia tamb\u00e9 com van ser sotmesos a una delicada cura. I que per tant, tot i estar en el b\u00e0ndol contrari, gaudien d&#8217;unes bones atencions.<\/p>\n\n\n\n<p>I totes les respostes les trobem en el simple fet que tots l&#8217;estructura de les ciutats romanes eren dependents dels pobres; dels esclaus. Eren qui ensenyaven, en molts casos. Trobem tamb\u00e9 que el doctor del mateix emperador era un esclau. Depenien d&#8217;ells fins i tot per poder pujar a les seves ostentoses taules per fer un \u00e0pat. I per aquesta ra\u00f3 donem per fet que els esclaus tenien un cert grau dintre de la societat Romana. Veiem aquest fet remarcat amb el que un esclau va ordenar construir una cripta per a ell i per a dues persones m\u00e9s. I de la mateixa manera, un esclau podia ser alliberat pels seus amos.<\/p>\n\n\n\n<p>Un fam\u00f3s historiador que ha viscut a la falda del Vesuvi tota la seva vida tamb\u00e9 ens explica com era la distribuci\u00f3 d&#8217;aquesta ciutat.<\/p>\n\n\n\n<p>El primer que ens diu \u00e9s que, a part de l&#8217;olor que despertava el clavegueram de la ciutat i l&#8217;aglomeraci\u00f3 de gent, una de les coses que oloraves de Pompeia eren els diners. I \u00e9s que en aquells anys, Pompeia era una de les ciutats m\u00e9s famoses de tot l&#8217;Imperi. Rics de totes parts arribaven als seus ports amb vaixell.<\/p>\n\n\n\n<p>Des d&#8217;aquell mateix port es realitzaven exportacions i importacions de tota la resta del m\u00f3n. Es t\u00e9 const\u00e0ncia que els Romans ja comerciaven amb l&#8217;\u00c0frica, l&#8217;\u00cdndia i l&#8217;\u00c0sia.<\/p>\n\n\n\n<p>Per altra banda, parlant de la cultura que regnava en aquella ciutat, podem dir que era totalment fal\u00b7locentrisme. I literalment, passejant per les runes de la ciutat encara es pot entreveure petites escultures col\u00b7locades de forma estrat\u00e8gica per les parets amb una forma f\u00e0l\u00b7lica. Alguna hip\u00f2tesi diuen que tots apunten cap al prost\u00edbul m\u00e9s proper. Per\u00f2 pel que se sap fins ara, a la ciutat nom\u00e9s existia un.<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 tot i que nom\u00e9s comptes amb un, la ciutat comptava amb totes les instal\u00b7lacions que eren normals en l&#8217;\u00e8poca. Una de les coses que m\u00e9s veiem a destacar s\u00f3n els trenta forns de pa que s&#8217;han trobat repartits per la ciutat. O les insubstitu\u00efbles termes; que de fet no eren el millor remei per les infeccions, ja que a difer\u00e8ncia del que seria el m\u00e9s apropiat per un espai tan concorregut de gent, all\u00e0 l&#8217;aigua es quedava estancada com en un estany.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" width=\"532\" height=\"264\" src=\"http:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-content\/uploads\/sites\/35\/2020\/05\/Screenshot-2020-05-13-at-3.32.42-PM.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-727\" srcset=\"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-content\/uploads\/sites\/35\/2020\/05\/Screenshot-2020-05-13-at-3.32.42-PM.png 532w, https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-content\/uploads\/sites\/35\/2020\/05\/Screenshot-2020-05-13-at-3.32.42-PM-300x149.png 300w, https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-content\/uploads\/sites\/35\/2020\/05\/Screenshot-2020-05-13-at-3.32.42-PM-508x252.png 508w\" sizes=\"(max-width: 532px) 100vw, 532px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p>Per \u00faltim, una de les grans caracter\u00edstiques de la ciutat \u00e9s la quantitat de grafitis que coronaven les parets. Un exemples el que es pot veure escrit en la imatge anterior, on literalment s&#8217;escriu; &lt;Enciclo va cagar aqu\u00ed&gt;.<\/p>\n\n\n\n<p>Traducci\u00f3<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" width=\"768\" height=\"1024\" src=\"http:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-content\/uploads\/sites\/35\/2020\/05\/unnamed-4-768x1024.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-729\" srcset=\"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-content\/uploads\/sites\/35\/2020\/05\/unnamed-4-768x1024.jpg 768w, https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-content\/uploads\/sites\/35\/2020\/05\/unnamed-4-225x300.jpg 225w, https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-content\/uploads\/sites\/35\/2020\/05\/unnamed-4-1152x1536.jpg 1152w, https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-content\/uploads\/sites\/35\/2020\/05\/unnamed-4-1536x2048.jpg 1536w, https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-content\/uploads\/sites\/35\/2020\/05\/unnamed-4-973x1297.jpg 973w, https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-content\/uploads\/sites\/35\/2020\/05\/unnamed-4-508x677.jpg 508w, https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-content\/uploads\/sites\/35\/2020\/05\/unnamed-4-scaled.jpg 1920w\" sizes=\"(max-width: 768px) 100vw, 768px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p>Correcci\u00f3<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" width=\"768\" height=\"1024\" src=\"http:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-content\/uploads\/sites\/35\/2020\/05\/unnamed-5-768x1024.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-734\" srcset=\"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-content\/uploads\/sites\/35\/2020\/05\/unnamed-5-768x1024.jpg 768w, https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-content\/uploads\/sites\/35\/2020\/05\/unnamed-5-225x300.jpg 225w, https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-content\/uploads\/sites\/35\/2020\/05\/unnamed-5-1152x1536.jpg 1152w, https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-content\/uploads\/sites\/35\/2020\/05\/unnamed-5-1536x2048.jpg 1536w, https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-content\/uploads\/sites\/35\/2020\/05\/unnamed-5-973x1297.jpg 973w, https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-content\/uploads\/sites\/35\/2020\/05\/unnamed-5-508x677.jpg 508w, https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-content\/uploads\/sites\/35\/2020\/05\/unnamed-5-scaled.jpg 1920w\" sizes=\"(max-width: 768px) 100vw, 768px\" \/><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&#8216;La trag\u00e8dia d&#8217;aquell temps va deixar als historiadors un preci\u00f3s llegat.&#8217; Afirma Mary Beard en el seu documental sobre els secrets de Pompeia. Uns cossos trobats sense vida&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":731,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/726"}],"collection":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=726"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/726\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":735,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/726\/revisions\/735"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/media\/731"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=726"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=726"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15evamarti\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=726"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}