Per a començar la nova situació d’aprenentage, SA_308 Frankenstein el prometeu modern, vam veure una pel·lícula, i que millor que veure la pel·lícula el Frankeinstein de Mary Shelly (de l’any 1994 dirigida per Kenneth Branagh) que és la película més fidel al llibre que va escriure Mary Shelly el 1818.

Aquesta pel·lícula, va ser dirigida per Kenneth Branagh, qui també apareix com a protagonista en la història.

La pel·lícula comença  el capità Robert Walton, que encapçala una expedició atrevida per aconseguir el Pol Nord. Mentre el seu vaixell està atrapat en el gel del Mar Àrtic i a la vora del motí davant la negativa del capità de donar per acabada una empresa sens dubte fracassada i tornar a casa, Walton i els seus homes senten al lluny, un potent gemec que torna bojos als gossos al punt que escapen per intentar atacar això que se sent, no obstant això descobreixen a un home afeblit i malalt que viatja a través de l’Àrtic a peu i solament qui els adverteix que els gossos ja han mort i que han de refugiar-se en el vaixell per la seva pròpia seguretat. Una vegada en la nau els homes insisteixen que seguir seria un fracàs, però Walton els amenaça perquè desisteixin, així i tot la intenció d’amotinar-se es fa òbvia entre els mariners. Quan el desconegut vés cuán obsessionat està Walton amb aconseguir el Pol Nord li pregunta, “Tu posseeixes la meva bogeria?”, per la qual cosa decideix revelar el seu nom: Víctor Frankenstein (Kenneth Branagh) que aquest comença a relatar la seva història.

Frankenstein (Kenneth Branagh)

No explico més perquè només faria espatllar-vos el film si és que no l’heu vist.

En resum, amb això, hem pogut veure dues coses: la primera, que Frankenstein no és el nom del monstre que tots nosaltres sempre hem conegut com a la criatura creada amb parts d’altres persones, al qual li van donar vida gràcies a l’electricitat, sinó que en realitat no té nom, i que Frankenstein és el cognom del seu creador (Víctor Frankenstein). I segon, que la pel·lícula té un significat més filosòfic i parla de temes més científics, que nosaltres no ens podriem haver imaginat. En general penso que ha estat una  bona pel·lícula, que a més ens ha mostrat el veritable Frankeinstein, un “monstre” (com l’anomena Frankenstein) molt intel·ligent, i una obra molt filosòfica.