22 de maig del 2018
Estimat Oscar Rawson,
Abans d’explicar res, primer em presentaré i t’introduiré en el tema del qual vull parlar-te. El meu nom és Josep Salomon i sóc un alumne de segon cicle de secundària de l’Institut Viladomat d’uns 14 anys. Visc a Espanya a la comunitat autònoma de Catalunya, concretament a la ciutat de Barcelona el que actualment seria el carrer París 154.
El que et podria semblar una broma pesada o alguna cosa impossible, i altres coses que puguis pensar, has de creure que el que explicaré a continuació és totalment veritat: jo, sóc un nen que vaig néixer l’any 2003 i aquesta carta que ara llegeixes l’he escrit en l’any 2018.
L’objectiu d’aquesta carta meva és explicar-te les diferències que hi ha entre la teva i la meva època, és a dir les diferències que hi ha després de quatre generacions i donar-te una mica d’esperança en el món en el qual vius, ja que soc concient del patiment que has de viure actualment en la teva època. Encara que també vull saber-ne més sobre la vostre época, ja que potser la informació que en tenim és molt poca comparada amb la vostre.
Ja sé, i perfectament, que treballes en una fàbrica tèxtil, on tu i altres nens treballeu durant llargues jornades d’entre 16 i 14 hores, i que a més a més el salari que cobres és vergonyós, és increïblement horrible, que fins i tot podríem dir que quasi no cobres. I que a sobre les condicions laborals en la qual treballes i treballeu són molt dolentes, treballeu en condicions degradants el que soscava tots els vostres drets i principis fonamentals.
Deixant de banda el tema (prou patiment tens perquè t’ho hagi de recordar), això, en l’actualitat ja quasi a desaparegut en la seva totalitat, perquè nosaltres en la nostra època sabem que la dificultat de les tasques i les dures condicions de treball creen un gran nombre de problemes, com l’envelliment prematur, la desnutrició, la depressió o la drogoaddicció. Per aquest motiu, a gairebé tots els països del món, els nens ja no treballem, anem a l’escola (o a l’institut en el meu cas) cinc dies a la setmana entre 6-8 hores (depenen de l’escola) i cada dia aprenem coses noves. A més tenim petits descansos com ara un “pati” de trenta minuts per descansar i menjar alguna cosa. És a dir, que mentre tu treballes 14-16 hores, 6-8 hores nostres, ens les passem aprenent coses noves amb els companys/amics. En altres paraules, que ens estem divertint, rient, amb els amics. També en el meu cas, quan vosaltres ja porteu la meitat de les hores aproximadament, jo vaig a fer extraescolars, esport. Els dilluns, dimecres i dijous, vaig a jugar a futbol, amb els amics del meu equip, i els dimarts i dijous vaig a fer atletisme, en altres paraules, vaig a córrer i en acabat vaig a nedar a la piscina.
Entre aquestes quatre generacions, també hi ha moltes altres diferències, com per exemple la roba; en la imatge següent pots observar la diferència de la roba que hi ha entre la teva i la meva generació.
Comparació de roba entre les dues époques
En la imatge podem apreciar que la diferència està principalment amb l’higiene, en la imatge de dalt, tothom està molt net, i en l’imatge de baig tot al contrari. A més a més podem veure un gran canvi de felicitat, la de dalt els nens són molt més feliços que no pas la de baix, la de la vostre generació (potser són companys teus).
També t’he de dir que el treball infantil o explotació infantil segueix present en alguns llocs del planeta com ara Hondures:
Noi explotat a hondures, segle XXI
L’explotació infantil existeix en tots els continents i adopta diverses formes d’acord a les cultures i tradicions de la regió.
• Al sud-est d’Àsia i al Pacífic, les nenes són venudes per abastir les xarxes de prostitució o per treballar com a empleades domèstiques. Molts nens són venuts a fàbriques tèxtils com a treballadors sense paga per cobrir els deutes de les seves famílies.
• A l’Àfrica, els pares venen als seus fills, sovint a canvi de bestiar (en general, un
nen es ven per una vaca). Aquests menors són explotats en plantacions o en mines, o es converteixen en treballadors domèstics.
• A Amèrica del Nord i Amèrica Llatina, els nens són víctimes de la prostitució per satisfer la gana pervers de turistes i són explotats cada vegada més pels narcotraficants.
• A Europa, els nens són segrestats, proporcionant mà d’obra barata o abastint a les xarxes de prostitució que proliferen a Europa de l’Est.
Nen explotat pel treball infantil
(segle XXI)
En resum, intenta passar-ho el millor possible, i no et preucupis perquè d’aqui a gairebé un segle, concretamen el 1992 l’OIT creara el Programa Internacional per a l’Eradicació del Treball Infantil per combatre el treball dels nens i nenes que atempten contra el seu desenvolupament.
Abans de despedir-me, vull que m’escriguis una carta explicant-me tot el que sàpigues de la teva época, les condicoins de treball, com són les fàbriques etc. Tambés vull que em parllis sobre la teva família (si en tens) on vius, on descanses, que passa si et saltes un dia de treball o si tot els nens treballeu entre 16 i 14 hores diaries.
Gràcies per llegir la meva carta. Esperaré la teva resposta:
Coordialment,
Josep Salomon
Fonts d’informació:
https://es.wikipedia.org/wiki/Explotaci%C3%B3n_infantil
https://www.humanium.org/es/trabajo-infantil/
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/25/el-treball-infantil/
Comentaris Recents: