Avui, divendres 19 d’octubre, hem acabat la situació d’aprenentatge 401. Mens Sana in Corpore Sano. Ha estat, una situació on principalment ens han presentat el tema dels totalitarismes, juntament amb altres temes, d’altres matèries com ara genètica, probabilitat, fitness. Tot i això, si hagués de dir quin de tots els conceptes que hem estudiat i finalment après, el que ha destacat més a classe, o com a mínim per a mi, els totalitarismes seria un. Els totalitarismes, el tema de les societats malaltes… Aquí amb aquest gran tema ens trobem, amb la pel·lícula “Die Welle” o en català l’onada.

A primera hora del matí, a les 8:00, hem vist la pel·lícula que he esmentat abans, la qual està ambientada, o ocorre en un institut, en una ciutat suposadament normal, que passa en un dia qualsevol, com ara en l’actual Alemanya. Tat i això però, amb una petita diferència, la qual era que en aquell institut, un professor (entre d’altres) havia de fer un projecte sobre l’autocràcia (el que podríem definir o dir que és una dictadura) a dispars alumnes, que després d’aprendre sobre el tema, aquests havien de fer un projecte. Què és millor que explicar i representar el que és espantós que poden ser o arribar a ser els totalitarismes i les dictadures, que improvisant-ne una en una nit? El que en un primer moment, va ser i era un bon mètode per aconseguir atraure l’atenció de molts alumnes, acaba sent la perdició per a tothom (no només els alumnes). Amb la simple broma d’anomenar al professor com a Senyor i a més a més vestir-se d’una determinada manera (amb samarretes blanques), fer un símbol per representar al grup (o el que podríem definir com a dictadura), fer un salut entre l’onada fins a arribar punts molt . Tot i això, s’ha de dir o explicar que en aquesta pel·lícula no tot és la perdició absoluta, no només és un intent de transformació i de manipulació dels alumnes per part del professor d’institut Rainer Wenger, perquè també, en aquest film apareixen unes persones, les quals, podríem anomenar-les o definir-les com a la Resistència en contra del grup aquest, persones que veuen el perill en què es pot arribar a convertir aquell joc. Finalment, l’escena final de la pel·lícula és o acaba en un extrem molt elevat, ja que un alumne acabarà disparant a un company seu i suïcidant-se pel fet que el seu professor decidís, després de veure i haver-lo fet entrar en raó fins a on havia arribat aquella mena de dictadura, eliminar l’onada.

Personalment, he de dir que aquesta pel·lícula, m’ha semblat molt bona, un film espectacular, per mostrar que en l’actualitat, encara pot haver-hi una dictadura, manipulant només, a persones que encara no estan formades del tot, que encara no són conscients de tots els seus actes. Veritablement, he de dir que m’he sentit bastant identificat amb una de les alumnes, que es planteja tota aquesta organització, que sempre té una manera de pensar i no es deixa influenciar pel que li diuen les altres persones, que no permet que una persona la pugui manipular i transformar, i que a més a més en el moment en el qual veu que tot pot acabar o acabarà molt malament, li expliqui al causant o al propulsor del problema (en aquest cas l’onada) i li expliqui el que pensa, que intenti fer-li veure que tot acabarà malament i que per últim actua per acabar amb l’onada. Tot i això, he d’explicar que m’he sentit bastant malament, ja que he reflexionat sobre el tema de: Jo em deixaria influenciar pels altres? Deixaria que algú em manipules? Veritablement, he arribat a la conclusió de què segurament no, no em deixaria influenciar per les altres persones, encara que a l’hora de la veritat, no se sap mai.

En general, penso que ha estat una gran pel·lícula, que ens ha resumit de manera ràpida el que hem fet en tota la situació, després de parlar de tantes guerres, societats malaltes, dictadures, totalitarismes i fer moltes activitats sobre el tema i tornar a l’actualitat i obrir els ulls pensant en si podria haver-hi una dictadura ara per ara i cometre els mateixos errors del passat. Per finalitzar, penso que per al moment ha estat una de les pel·lícules que ha resumit millor una situació en una hora i mitja, de totes les que hem vist en els tres anys que portem en l’institut. Penso que estaria bé veure pel·lícules com aquesta, per les següents situacions.