Ja farà unes setmanes, a principis d’octubre, una investigadora científica de la facultat de medicina de Barcelona va venir a fer una xerrada als alumnes de 4rt d’ESO dels itineraris Ada Lovelace (de Tecnologia i Física i Química) i Rosalind Franklin (Biologia i Física i Química) de l’institut Viladomat sobre les seves (evidenment també la dels seus companys) recerques sobre els mitocondris.
Abans de començar la xerrada, nosaltres, els de l’itinerari de Rosalind Franklin, hem fet una petita classe de Física i Química de vuit a nou, a l’aula de música perquè allà mateix faríem la xerrada. Aquesta petita classe consistia en corregir alguns exercicis del document que havíem d’haver fet a classe o haver fet de deures.
A les nou en punt (per fi) va venir la investigadora científica de la facultat de medicina de Barcelona, Constanza Morén, per fer-nos una interessant xerrada sobre els mitocondris. La xerrada va començar molt bé, amb una petita introducció de la Constanza Morén, la qual treballa en l’equip de Recerca muscular i funció mitocondrial de l’Hospital Clínic, com a investigadora postdoctoral. El seu objectiu de manera breu era i suposo que segueix sent investigar sobre els mitocondris i la seva funció i importància en el nostre organisme, es podria dir que és una mena d’investigació centrada principalment en el coneixement i descobriment de tota mena de funcions dels mitocondris.
En aquesta xerrada, una cosa molt interessant que no sabia en un principi, era que en un mitocondri hi ha un ADN, sí,efectivament en els mitocondris hi ha un ADN, l’ADN mitocondrial. Cal dir que els mitocondris són uns orgànuls que podem trobar dins les cèl·lules eucariotes. Aquests tenen com a principal funció la formació d’ATP (trifosfat d’adenosina) o energia cel·lular, que necessita la cèl·lula. A més a més, tenen altres funcions com la mort cel·lular entre altres. L’ADN dels mitocondris, és un tipus d’ADN circular de doble cadena que es localitza a la matriu mitocondrial (imatge de sota). Gràcies al seu sistema genètic, el mitocondri és capaç de sintetitzar l’ADN, l’ARN i les proteïnes que codifiquen cada mitocòndria, llavors podríem dir que és una mena de codificador o traductor, de manera general es pot dir que hi ha una mena de “taula” que mostra aquesta codificació.
La base principal de la seva investigació (també la dels seus companys) i també un dels temes principals de la presentació va ser si els mitocondris eren la base de malalties estranyes com la malaltia de Parkinson, síndrome X fràgil… O fins i tot de patologies musculars.
Imatge de com és un mitocondri
També, ens va parlar sobre la importància de treballar amb equip per obtenir bons resultats, ja que si fas les coses per tu sol, no tens el suport o no tens a ningú per adonar-te d’alguns errors o explicar-te coses que tu no saps i a la inversa.
Personalment, penso que ha estat una xerrada molt interessant, encara que també cal dir que no va ser del tot fàcil comprendre totalment el que deia, en algun moment qualsevol de nosaltres es podia perdre en l’explicació, però veritablement tot i ser un tema “professional”, es va poder entendre la majoria o com a mínim gran part del contingut. En la meva opinió, penso que ha estat una bona manera aprendre sobre el mitocondri, un tema molt present en la Biologia que l’hem estat estudiant durant aquest curs i l’anterior. Crec que estaria molt bé seguir fent xerrades per l’estil. Ara bé si són xerrades de l’àmbit de Biologia, no crec que calgui la participació de l’itinerari tecnològic, perquè probablement, per alguns els hi és molt més difícil de comprendre.
Comentaris Recents: