Avui divendres 16 de novembre de 2018, tot l’alumnat de quart d’ESO de l’Institut Viladomat, hem anat a veure una obra de teatre (Festa de balls per salvar el món) que la veritat, tothom, ha quedat bastant satisfeta. Per veure aquesta obra, hem anat caminant, des de l’institut, fins a la Biblioteca d’Agustí centelles, on es feia aquesta obra. Hem arribat cap a les 11.10, i hem pogut veure clarament que veuríem l’obra teatral junt amb altres centres que devien ser de la zona. L’entrada al teatre o l’auditori en tot cas, ha estat bastant “especial”, amb la salutació a l’entrada d’un home vestit de roig i amb un “comportament” extravagant, com si fos una mena de còmic. Resumint-ho, hem entrat i llavors ens hem assegut com hem volgut.

Un cop asseguts, hem pogut observar que l’escenari, era una mica estrany, ja que aquest, era una mica “caòtic” alguns instruments, cables, en general molts objectes. Finalment, el que més m’ha cridat l’atenció ha estat que davant de cada instrument hi havia una mena de cartons (no sé quin material era) on si podien apreciar algunes paraules amb anglès que deien: “Safe the World Band“.

Resultat d'imatges de festa de balls per salvar el mónAixí era més o menys l’escenari

Uns 15 minuts després d’haver arribat al centre cívic d’Urgell (uns 2 o 3 minuts després d’haver entrat al teatre) ha començat l’obra, una obra molt especial, una obra que podríem afirmar que no és gaire normal. La funció va començar, amb una petita presentació dels dos protagonistes (els dos destacats de la fotografia de dalt). El protagonista (l’home) era el de l’entrada i llavors de sobte una dona (la protagonista) va aparèixer. Aquests dos eren bastant peculiars, podríem dir igual de “bojos”, però s’ha de dir que la dona tenia més ganes de ballar que l’home, podríem dir-li que tenia un esperit més “festiu”. Llavors, un cop s’havien presentat, els dos ens varen assegurar que no acabaríem en el mateix lloc on ens havíem assegut, perquè no era una simple obra de teatre, en aquesta, anàvem a ballar.

De manera bastant resumida, durant tot o gairebé to l’espectacle vam ballar tota mena de balls com ara: la lambada, la Macarena, el Saturday night fever, Els Pajaritos entre molts altres. Tot i això, no ha de quedar clar que no només ballàvem, sinó que també els escoltàvem i aquests ens feien creure que tots aquells balls, varen ser els causants d’esdeveniments importants com atacs terroristes, guerres, assassinats… Si, una bogeria, però és perquè varen guanyar popularitat dies abans d’aquests esdeveniments. En conclusió, un disbarat dels més grans. Al final, l’actuació acabava que tot allò era una mena d’acte terrorista, que en realitat per culpa que vam estar ballant tots aquells balls, un meteorit anava a estavellar-se contra la Terra i moriríem tots… L’única salvació era ballar conjuntament tots els balls que havíem ballat fins al moment.

Veritablement, penso que va ser una actuació bastant no, sinó que molt interessant, va ser molt divertit allò de poder ballar en una obra de teatre, i ser com un participant de l’obra, un personatge per dir-ho d’alguna manera. Penso que més cops hauríem de veure obres d’aquest tipus, i també crec que tots els meus companys estarien d’acord amb mi. La veritat, és que obres com aquestes, es dirigeixen bastant bé a adolescents com nosaltres.