Avui, dia 26 de novembre, els alumnes de l’itinerari de Rosalind Franklin de l’Institut Viladomat, hem fet una excursió o sortida al CosmoCaixa. S’ha de dir, que aquesta sortida, ha estat una de les més llargues d’aquest any. Hem estat de primera hora del matí fins a l’última franja de l’horari escolar. El taller ha durat unes 3 hores aproximadament, més el trajecte d’anada més el trajecte de tornada es convertia en una sortida de tot el dia, de 8:00 a 14:40.

El taller tractava, sobre un tema que quan la nostra professora de física (l’Amparo) ens ho va dir, la veritat, a mi em va intrigar bastant, igual que la resta o la majoria dels meus companys. Aquest tema, era el dels airbags. Per mostrar-nos-ho, ho han dividit en dues parts. La part que podríem dir, més de física (equació del moviment) i la part més de química (reaccions químiques).

Aquí podeu veure una imatge del taller

Abans de res, abans de començar el taller, hem arribat al CosmoCaixa (a les 9 aproximadament) després d’un llarg trajecte. Llavors, ens hem estat esperant uns 20 minuts, fins que ens han vingut ha recollit dues dones (les dues de la imatge). A partir d’allà, hem començat ha fer la part física. Primer de tot, les dones que ens han fet l’activitat s’han presentat i ens han explicat la idea principal d’aquell taller. De manera resumida, és com la ciència està totalment relacionada amb el tema dels airbags, la seguretat dels cotxes.  La primera part, la de física, consistia principalment, de fer-nos una idea de quins són els mètodes per tal de prevenir un accident i també fer-nos una idea de  quins objectes ens permeten reduir els danys provocats després d’un accident. Al final parant conjuntament, hem quedat què els principals mètodes de prevenció eren: controlar la velocitat i estar atent a la carretera i ser responsables (no beure alcohol i drogues). Pel que fa a la part de reducció de danys els principals mètodes eren l’airbag i el cinturó de seguretat.

La segona activitat de l’apartat de física, que anava lligat amb el que havíem estat estudiant a 3r d’ESO i 4rt d’ESO. Ho hem fet amb l’ajut d’un dossier (pdf) descarregat a unes tauletes, on cada grup en tenia una, per poder interactuar. A més d’això, també hem utilitzat un cotxe amb un imant a l’extrem i també una mena de raspall per col·locar en el raïl i poder frenar el cotxe. Abans de començar amb la pràctica, havíem de fer una predicció de què passaria si fèiem que el cotxe anés pel raïl directe cap al raspall. Cada grup ha fet una gràfica i hem vist que totes eren molt semblants. Posteriorment, hem comprovat si es verificava les nostres prediccions utilitzant un sensor de moviment. Al final, hem pogut veure com la gràfica s’assemblava molt amb la predicció inicial. Finalment, hem arribat a la conclusió de què quan el cotxe topa amb el raspall, passa d’un moviment rectilini uniforme (MRU) a ser un moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA), ja que s’està aturant de manera constant, és a dir, cada vegada baixava la velocitat de manera constant.

Raïl amb el sensor de posició

Després d’un breu descans, per esmorzar, hem continuat amb la segona i última part, la part de química. Personalment aquesta part era més divertida i entretinguda, perquè fer la reacció química era molt més interessant. Abans de fer nosaltres la reacció química, les dues dones ens han fet una mostra de què anàvem a fer. Així doncs, han fet un experiment, combinant el que seria àcid clorhídric i hidròxid de sodi, per així inflar un glabus i simular un airbag. Un cop vista la petita mostra, ens  han dit que pensesim les relacions i diferències que tenen la reacció que havíem fet i la d’un airbag. Al final hem conclòs que la quantitat i el producte eren els factors principals que els diferenciaven, mentre que els iguals eren el producte final i el procés. Seguidament, hem fet l’experiment que ens han mostrat al principi. Veritablement, només ens hem limitat a fer el mateix que elles han fet. En un matràs hi hem afegit  0,2 g d’hidròxid de sodi i tot seguit una xeringa amb 10 ml d’àcid clorhídric i hem taponat el matràs amb un sensor de pressió.

Sensor de presió taponant el matràs amb la reacció

Veritablement, penso que aquesta ha estat bé, però no com m’esperava, perquè veritablement, els temes i experiments que hem fet, ja els havíem parlat molt a classe, i penso que no feia falta, remarcar-ho amb aquesta sortida, ja que crec que en general ens havia quedat prou clar. Però la veritat és que ha estat bé.