El passat dijous 7 de febrer de 2019 vam anar a veure una obra teatral anomenada A.K.A i ja us avanço encara que ho podríeu haver deduït pel títol que ha estat la millor obra de teatre que he vist mai!
Mesos enrere, concretament al voltant del novembre vam veure Festa de Balls per salvar el món amb el curs de 4rt de l’ESO i realment vaig dir que era molt interessant i molt divertida, però realment no té ni punt de comparació amb la qual vàrem veure la inoblidable (això crec jo) obra de teatre del 7 de febrer de 2019.
La idea proposada en un primer moment i que evidentment va ser la que vàrem seguir al peu de la lletra era sortir a la segona franja i tornar a la tercera. Havíem d’anar o més ben dit l’obra es representava a Cotxeres Borrell. Tot i haver dit que l’obra va ser molt bona, les instal·lacions foren, des del meu punt de vista, les pitjors de tots els teatres en què he estat fins ara. La sala es trobava de tal manera que, l’escenari estava arran de terra, és a dir a la mateixa altura que nosaltres on estàvem asseguts. Les butaques en nivells, com més enrere, més alt, no obstant això, puc assegurar que no es veia gairebé res, encara sort que no estava assegut molt enrere sinó, no hagués vist res.
Canviant de tema, l’obra és un monòleg escrit per Daniel J. Meyer, dirigit per Montse Rodríguez Clusella i protagonitzat per Albert Salazar. Personalment, penso que cal destacar que l’Albert Salazar va interpretar al seu personatge de manera meravellosa, fins i tot pensava la vida que narrava era veritat, és a dir que li havia passat realment i ens l’estava narrant. Això ho va fer més creïble i més emotiu. En l’actuació l’únic protagonista és en Carles, qui té suposadament 15 anys, però que en realitat acaba sent 16 pel que he pogut veure al final de l’obra. És un noi que vol viure la seva vida, que no vol recordar les coses dolentes del seu passat, que fa més o menys cas als seus pares, encara que li cau millor el pare que no pas la mare, es tanca a la seva habitació per escoltar música, ballar i utilitzar el mòbil, surt amb els amics, va a l’institut encara que no li agradi… Fins que un dia coneix a la Clàudia, una noia de la classe mitjana-alta (en Carles és de classe mitjana). De manera resumida, tota aquesta història sembla molt bonica fins que arriba el moment en què tenen relacions sexuals per primera vegada. En aquell moment, apareix la cosina de la Clàudia. Per lo tant surt de casa de la Clàudia, apareixen policies a casa d’en Carles i acaba en un judici perquè ella era menor i ell no, o més ben dit perquè ell és moro. En general és una actuació que parla de la vida d’un jove que es veu trencada pel racisme de la cosina de la seva estimada.
Veritablement, una obra molt espectacular, que t’arriba al fons de l’ànima i que val molt la pena anar a veure. A més a més és admirable, sorprenent i espectacular la gran interpretació en solitari de l’actor, no tinc paraules per expressar l’ho bé que ha interpretat el paper. Per afegit, penso que estaria molt bé tornar a fer excursions com aquestes, ja que són unes activitats lúdiques que la majoria dels alumnes agraïm molt.
Comentaris Recents: