El passat dijous 21 de febrer, tot l’alumnat de quart de l’institut Viladomat, vàrem anar al teatre versus glòries a veure una obra de teatre protagonitzada per quatre dones (només una actora), anomenada “Memòria de les oblidades”.

Resultat d'imatges de en memoria de les oblidades
Cartell de l’obra teatral.

Per avançat, ja us faig saber que aquesta obra de teatre, que per a molts ha estat la millor del curs, per a mi ha estat de les més avorrides que he vist fins ara. No obstant això, però, s’ha de dir que aquest tipus d’obres teatrals sobre o que transcorren al voltant de la guerra civil espanyola si no tenen una mica de gràcia, la veritat és que em fan adormir o com a mínim no em són interessants.

Com he dit en el paràgraf primer, hem anat a la sala versus glòries la qual m’ha sorprès molt, totes les butaques individuals eren com uns sofàs de molt bona qualitat la mar de còmodes. L’escenari pel meu gust era perfecte i la llum també. Molt millor que el teatre on vam veure A.K.A (encara que l’obra era incomparable). De manera resumida, crec que era una sala per interpretar qualsevol obra.

L’obra ha començat a dos quarts de vuit, i ha durat una hora aproximadament sense comptar el temps utilitzat per fer el col·loqui final, que ha estat de mitja hora aproximadament.

Resultat d'imatges de sala versus glories
Part de l’escenari Sala Versus-Glòries

Un cop acabada la Guerra Civil espanyola, el règim franquista inicia una etapa de repressió entre els considerats contraris. Milers de persones marxaran a l’exili, mentre que altres patiran el control, la humiliació, judicis sense cap mena de garantia, deportacions, empresonaments i morts.

Quatre dones, la Maria, l’Annita, la Dolores i la Teodora, seran jutjades, condemnades a la presó i, seguint la política de dispersió de presoners de la maquinària franquista, seran traslladades al convent de les Oblates de Tarragona, convertit en presidi. Soles, allunyades de les seves famílies i suportant dures condicions carceràries acabaran els seus dies enterrades a la fossa comuna del cementiri de Tarragona.

En conclusió, personalment penso que ha estat una obra amb un tema meravellós, però que finalment m’ha semblat avorrit, el tema de la Guerra Civil, la Guerra Civil Espanyola. Tot i això, la combinació de personatges, que una actriu representi quatre personatges diferents, la música i el context, m’han semblat molt correctes. Llàstima que hi ha hagut mal comportament per part d’alguns del nostre institut.