Durant la situació d’aprenentatge SA_Statu Quo, a la matèria específica de català els alumnes de quart de l’institut Viladomat, hem estat fent tota classe d’activitats, des de comentaris de poemes com La poma escollida (de Josep Carner i Puig-oriol) fins a fer una audioguia, l’activitat que fa que avui estigui escrivint aquesta entrada. No obstant això, encara que totes les activitats no semblin tenir cap relació, hi havia una cosa en comú, el modernisme i el noucentisme, és a dir l’eix principal en aquesta matèria de català.
A classe, la nostra professora, Pilar Cabellos, ens ha ensenyat i ens ha explicat les característiques de l’època i ens hem centrat principalment a veure l’arquitectura, l’art i la literatura, amb alguns autors (un és el de la imatge de dalt), pintors i arquitectes importants. Veritablement, he de dir que ha estat una situació en la qual hem après moltes coses
Tornant al tema principal, és a dir l’Audioguia, el meu grup i jo n’havíem de fer una sobre les botigues modernistes de Barcelona. Els altres grups cooperatius, a diferència de nosaltres, no fèiem el mateix, sinó que feien habitatges modernistes, restaurants, bars, edificis… Tal com aquí ho explico sembla una feina molt fàcil, però no. L’audioguia s’havia de fer com si parlés un autor de l’època (evidentment la veu era la nostra), en el nostre cas la professora ens va escollir Raimon Casellas, un periodista, crític d’art, narrador modernista i col·leccionista català.
A més a més, no podia parlar només un, sinó que havien de parlar els quatre membres del grup. Va ser més difícil del que sembla. En altres paraules, els quatre no podíem fer de Raimon Casellas i havíem de buscar amics seus….
De manera resumida, el plantejament de l’activitat estava bé, de fet, molt bé. A priori, semblava, una activitat molt entretinguda i divertida. Pensar que havíem de fer una audioguia essent Raimon Casellas. La idea era sortir un divendres amb grups, per fer fotografies i calcular el temps que es trigava d’una botiga a un altre. Un cop això calia gravar l’audioguia i editar-la. No obstant això, però a l’hora d’editar, va ser un caos. Em vaig passar gairebé quatre hores editant, per culpa de l’aplicació.
Com a conclusió, vull dir que en un principi l’activitat estava molt bé, però per a mi per als futurs alumnes de 4rt, jo no faria aquesta activitat, ja que és molt llarga i l’aplicació no està gaire bé. Crec que s’hauria de trobar un altre manera d’estudiar aquests autors.
Comentaris Recents: