El dissabte dia 23 de febrer de 2019, nosaltres els alumnes de quart, vàrem fer una performance per tal d’aconseguir uns 25 € cada alumne que va participar. Com es pot apreciar en el títol de l’entrada, jo no vaig poder veure aquesta performance, ja que vaig viatjar fins a Jaén (Andalusia) per fer el campionat per club d’espanya de Cross. Pel que m’han dit, val totalment la pena haver-ho fet i òbviament veure l’obra també.
Si voleu o necessiteu saber més informació sobre aquest gran dia, podeu visitar la pàgina web d’algun altre membre de l’institut, perquè com he dit no vaig estar present a l’hora de l’espectacle. Per aquest precís motiu, jo parlaré del campionat d’espanya de Cross.
El meu viatge a Jaén, va començar el dissabte 23 al matí, concretament el meu equip d’atletisme (Universitari) i jo vàrem sortir amb un autocar cap a Jaén juntament amb els del Sabadell (Club d’atletisme) a un quart de vuit. Els del club d’atletisme Universitari ens vàrem asseure tots junts a darrere, en canvi els del Sabadell es varen asseure cap al davant.
Òbviament, no us explicaré tot el que vàrem fer a l’autocar, però com podeu imaginar (en aquest trajecte infinit) vàrem poder fer moltes coses com ara: Cantar, jugar, mirar sèries i pel·lícules de Netflix. Encara que sembli mentida tots nosaltres (els de l’Universitari els de Sabadell no) vàrem estudiar (2 hores d’anada com a mínim). Jo, vaig poder llegir el llibre d’anglès (Gandhi) per segon cop i poder estudiar el Past Perfect que quan ho estudiava em semblava molt fàcil (i encara m’ho sembla) però el dilluns a l’hora de fer l’examen podem dir que no em va sortir gaire bé (potser també podria ser del cansanci, vam arribar a dos quarts de quatre de la matinada, vaig dormir entre tres hores i mitja i quatre).
A les deu i mitja del matí, quan ja feia unes tres hores i mitja que havíem començat el viatge, vam parar a esmorzar. Tothom s’havia emportat un entrepà (el meu era de llom i formatge). Quaranta-cinc minuts més tard, vam tornar a pujar a l’autocar i no vàrem parar fins a l’hora de dinar. Què vàrem anar a un restaurant (el menjar no estava malament) que em va sorprendre molt a mi i als meus companys que hi havia per tot arreu fotografies emmarcades de persones (importants toreros suposo) al costat de toros.
Finalment quan vàrem arribar el dissabte a la tarda a Jaén, vam anar a entrenar el circuit, i vam córrer òbviament de manera no molt ràpida, a 4:30 al quilòmetre, per dins del circuit per poder fer un reconeixement.
L’endemà, diumenge dia 24 de febrer, ens vam llevar molt d’hora per a fer la competició, i veritablement tots nosaltres vàrem quedar molt satisfets. Malauradament, per a córrer feia molta calor i quan només portaves dos quilòmetres corrents et quedava la boca seca.
Un cop vàrem haver competit vam anar a dinar (a les quatre de la tarda) i després de dinar vam tornar amb l’autocar. Com he dit abans vaig arribar a casa a les tres i mitja.
Veritablement va ser una experiència inoblidable (igual que la de l’any passat a Gijón) encara que el dilluns a l’institut no pogués gaire bé ni obrir els ulls.
Comentaris Recents: