El passat dilluns dia 14 de Març de 2019 els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Viladomat, vam anar a l’antiga presó de la model per veure una exposició (que havien fet recent) dedicada a les preses polítiques després de la guerra civil.

Al principi, el primer que vàrem fer quan vam entrar, va ser anar al locutori. Allà, hi havia diversos plafons els quals, relataven la precària vida de les dones en aquelles presons.

El guia va ser un senyor d’uns 60 anys aproximadament i ens va explicar amb força gràcia tota l’exposició dels plafons incloent algunes anècdotes que personalment m’han agradat.

Principalment, l’exposició que ens va fer, feia un retrat, com he dit abans, de la precària i pèssimes condicions de la gent que havia estat empresonada innocentment durant l’època. El guia ens va explicar, diverses històries que han quedat impregnades i que representen la crueltat del franquisme. Una de les més conegudes és la de “Las trece rosas”. El fet relata  l’afusellament de tres noies menors d’edat durant una nit freda a la presó a causa de les seves idees progressistes i principalment, diferents. Fins i tot, un nen el van assassinar pel simple fet de dir-se Lenin.

Una curiositat que em va sobtar era que en totes o gairebé totes les fotografies les dones que estaven en les presons en tot moment se les veia contentes o com a mínim un somriure a la cara. El guia ens explicà que allò ho feien perquè sabien que els hi feien fotografies i que després les seves famílies ho veurien. Llavors perquè els fills i els marits no es preocupessin sempre sortien a les fotos amb un somriure a la cara.

Tot seguit van obrir-nos (en realitat ja estaven obertes, només ens van deixar passar) les ales 3 i 4 per tal que poguéssim visitar-les els alumnes de 4t del Viladomat. Finalment, el mateix senyor esmentat anteriorment, ens va ensenyar el lloc on va morir l’últim condemnat a mort mitjançant el garrote vil.

Aquesta sortida em va semblar molt interessant i divertida pel simple fet que l’home que ens va fer l’exposició ho explicava tot amb una mica de gràcia i ironia a la vegada. No obstant això, però, personalment penso que alguns dels integrants del nostre grup, no van deixar de riure i molestar a aquelles persones que volien escoltar.

A més a més el fet de mostrar la crueltat i el poc inhumà que és el franquisme que suposadament coneixem tots, veure’l reflectit en una exposició com aquesta en un lloc tan adequat com una presó fa que sigui certament molt impressionant.