Avui, divendres dia 22 de març del 2019 els alumnes de 4t d’ESO hem fet el tancament de la situació SA_404. NON NOBIS SED OMNIBUS. S’ha de dir o clarament cal destacar que ha estat una situació amb tota mena de coses relacionades amb la cooperació o amb la no individualitat (d’aquí el nom de lasituació). Non nobis, sed omnibus és una frase en llatí provinent del filòsof Ciceró i vol dir “no per a nosaltres, sinó per a tots”. En aquesta situació, hem parlat de moltes coses, però totes relacionades amb aquesta relació que s’estableix entre el particular i el col·lectiu.

Veritablement, des del meu punt de vista, penso que en aquesta situació hem après moltes coses noves, com ara “La cultura com a eina de transformació social”, “moviments socials que transformen la societat” i també òbviament de l’individual al col·lectiu que de fet hem estat durant aquests últims tres anys treballant-ho, ja que es necessita per poder fer els treballs cooperatius o en grup. Personalment una situació molt espectacular amb un tancament força interessant a més a més de complet.

Primer de tot, a la primera hora de la primera franja horària, el que hem fet ha estat una xerrada amb Ester Bonal sobre la solidaritat. Personalment m’ha commogut molt, ja que la seva manera de parlar i la manera de com ho ha estructurat tot no s’assemblava gens a les que fan els professors normalment. En altres paraules el que intento diré és que el seu vocabulari era molt peculiar, en alguns sentits semblant al nostre i en altres semblant al d’una persona molt culta. Potser per això d’alguna manera m’he sentit identificat (amb aquest vocabulari) i m’ha encantat.

Un cop hem acabat la xerrada, l’Enric (professor de socials) ens ha explicat de manera “resumida” (gairebé no ens ha donat temps de jugar) un joc de cartes sobre dones, que van destacar en les ciències pures, tecnològiques i socials. El joc consistia a fer “laboratoris”, és a dir grups de cartes (s’havia de reunir 4 cartes) d’un mateix color (grups de dones d’una mateixa ciència). Senzillament cerc que ha estat un bon joc per aprendre d’altres dones científiques com: Ruby Payne-scott, Lynn Margulis, Dian Fossey, Margared mead, Ada lovelace…

Un cop fet el joc i obtingut els laboratoris, cada grup havíem de triar a quatre de les dones dels laboratoris que havíem obtingut entre els membres del respectiu grup cooperatiu. Un cop això, entre tots hem pensar quin treball d’investigació podrien fer totes juntes tot i ésser de ciències diferents.

A la segona franja, el que hem fet ha estat mirar una pel·lícula anomenada Pride (en català Orgull). Basada en fets reals, la pel·lícula relata la història d’un grup d’activistes d’homosexuals i lesbianes que es posa a recol·lectar diners per ajudar a les famílies afectades per la vaga de miners britànics el 1984, una iniciativa que va suposar l’inici de la històrica aliança Lesbians and Gays Support the Miners, entre la comunitat gai i els miners.

El NUM, el sindicat dels miners, es va mostrar inicialment molt refractari a l’ajuda provinent de la comunitat LGBT, per por als comentaris de l’opinió pública sobre una associació oberta amb un col·lectiu gai. A causa de la negativa del sindicat, els activistes es van decantar per a enviar el diners recaptats directament a la comunitat minera d’Onllwyn, un petit i ignorat poble de Gal·les. Les famílies obreres van acceptar de bon grat l’ajuda, naixent així una forta i exitosa aliança que fins aleshores havia sigut inèdita entre les dues comunitats.

PORTADA DE LA PEl·LÍCULA

Finalment a última franja hem fet una petita valoració de tot. En la meva opinió, crec que ha estat una molt bona situació en la qual hem après moltes coses i crec que ens ho hem passat molt bé gairebé tots (o com a mínim jo) a l’hora de fer les activitats, feines i tasques corresponents.