Avui dimarts 23 d’abril de 2019 ha començat el darrer trimestre de quart de l’ESO a l’institut Viladomat, igual que la resta d’instituts de Catalunya. Així doncs, com és evident, hem començat el tercer trimestre a l’institut Viladomat la qual cosa significa que hem obert una nova situació d’aprenentatge, SA_405 Nulli Certa Domus. Aquesta cinquena situació d’aprenentatge de quart serà l’última no només del curs (de quart d’ESO) sinó que també de tota l’ESO!!! Potser, ara, escrit i redactat com ho està, a primera vista, pot no sembla gaire important o significatiu, però per a tot l’alumnat de quart (no només l’alumnat del nostre centre sinó que per a tots els alumnes de quart de tota espanya) sí que ho és. És la recta final de tota l’ESO on la gent s’ha de posar les piles (i aquest any més que mai no hi ha recuperació al setembre sinó que al Juny) i espavilar-se. Això vol dir que tots nosaltres, o com a mínim la majoria, ja podem albirar el final de l’ESO un títol que ens permetrà entrar al batxillerat, algun cicle de grau mitjà o fins i tot per treballar. És a dir que amb tot això el que volia dir és que estem en un punt molt important de la nostra vida (no dic que no en puguin haver-hi més tot al contrari) en el qual potser aquí escrit en aquest portfoli no ho sembla o no ho aparenta.

Dit això, per obrir la nova situació d’aprenentatge, com de costum, el que hem fet ha estat mirar una pel·lícula espanyola dirigida per Àlex de la Iglesia i titulada “La comunidad”. La comèdia, d’humor negre, es va estrenar l’any 2000 la qual va ser protagonitzada per Carmen Maura.

Resultat d'imatges de carmen maura la comunidad
Imatge de la protagonista de la pel·lícula (Carmen Maura)

La pel·lícula, tractava, com bé diu el títol, sobre una comunitat (una comunitat de veïns) que com es pot apreciar al llarg de la pel·lícula estan contaminats per la avaricia i la cobdícia. Concretament, tracta d’una dona adulta, anomenada Júlia, d’uns quaranta anys d’edat, que treballa com a venedora de pisos per a una agència immobiliària. Un dia, troba 300 milions de pessetes amagats a l’apartament d’un mort. En veure aquesta quantitat de diners, la Júlia decideix amagar-los en el pis de dalt. No obstant això, no li quedarà més remei que enfrontar-se a la ira dels membres d’una comunitat de veïns molt particular, encapçalada per un administrador sense escrúpols que intentarà, per tots els mitjans possibles, retenir la Júlia el temps que calgui perquè no s’escapi amb els diners i, així, poder gaudir ell d’aquesta fortuna. L’humor negre deixa pas al suspens, després al terror i, finalment, a l’acció sense complexos.

Resultat d'imatges de la comunidad pelicula
Imatge de l’escena de la pel·lícula

Després de veure la pel·lícula, a segona franja el que hem fet ha estat, primerament, canviar els grups de classe. Abans tenia un grup que sincerament m’agradava que estava format pel Carlos Estve, el Yassine Dehdouh la Carol Bermann i jo. Ara, m’han canviat el grup, el qual està format pel Biel Barber, el Marc Vila, en José Ortiz i jo. Posteriorment, un cop en Pablo (el tutor) ens va haver revelat els nou grups de treball, ens va deixar amb la nostra professora de matemàtiques, la María José, que en primer lloc va repartir els exàmens de recuperació (a mi no, no era el meu cas) i a la resta (els que no havien suspès) ens va introduir en el món de la trigonometria, el que faríem durant les setmanes que dura la situació d’aprenentatge. Passada una hora, vam llegir de manera conjunta el relat de la situació.

A última franja vàrem fer la matèria específica de socials, en la qual vam veure un vídeo sobre unes seixanta mil habitatges que s’havien creat amb la finalitat de pla d’urgència social de Madrid. Després d’això, cada grup cooperatiu va escollir un barri de Barcelona, en el nostre cas Ciutat Meridiana, del qual s’hauria de fer una petita presentació a la classe sobre aquest.

Resultat d'imatges de ciutat meridiana mapa
Mapa on s’aprecia el barri de la Ciutat Meridiana

Veritablement penso que ha estat una bona obertura de situació, no gaire original, però sense dubte correcte. Quant a l’opinió de la pel·lícula crec que ha estat força bé, i m’ha sorprès o desconcertat uns instants que estigués en castellà. No obstant això, no comparteixo la mateixa opinió que companys meus que ha estat un dels millors films que han vist mai. De manera sincera i veraç crec que exageraven excessivament,