Aquesta situació d’aprenentatge, el primer que hem fet a la matèria específica de socials, ha estat com vaig dir el 23 d’abril en una altra entrada, fer una presentació que malauradament, s’ha ajornat fins avui dilluns dia 6. No obstant això, crec que ha estat una molt bona activitat de socials, ja que la història d’un barri com ho és Ciutat Meridiana que roman oblidat en la majoria de barcelonins i fins i tot gran part de les autoritats municipals, provincials i comarcals, crec que és bo saber-la o conèixer-la.
Dit això, us explicaré detalladament, la història d’aquest barri i posteriorment enllaçaré la presentació que hem fet.
La història de la Ciutat Meridiana és la història d’un barri que no hauria d’haver existit mai. La Ciutat Meridiana és el barri més jove de tota la ciutat, per bé que des d’un punt de vista geogràfic, la seva ubicació (tal com passa als barris veïns de Torre Baró i Vallbona) no és homologable a la resta de barris de la plana barcelonina. Porta d’entrada i sortida de la capital catalana, Ciutat Meridiana és el resultat d’anys d’especulació (tant durant els anys de la dictadura com en els de la democràcia).
En els anys cinquanta, l’empresari constructor Enrique Banús comprà uns terrenys destinats a construir un cementiri. Aquells terrenys van ser descartats per aquest ús, ja que eren massa humits i es trobaven a la zona més ombrívola de la serra de Collserola. Llavors el senyor Banús, amb la conveniència i ajuda d’alguns, van impulsar l’aprovació del Pla Parcial de Font Magués. Aquell pla preveia la urbanització d’un nou barri en la zona de 33 hectàrees que avui configuren el barri de la Ciutat Meridiana.
El nou barri es construí en només 4 anys. Però aquell era un barri inacabat, perquè no comptava amb equipaments que el pla original preveia (tals com escoles, mercat, ambulatori…). Un barri de ciment sense serveis per encabir-hi més de deu mil ànimes.
Els primers pobladors foren treballadors i treballadores provinents de diversos indrets de la península Ibèrica, molts d’origen andalús. Els nous pobladors eren majoritàriament joves, amb elevada incidència d’analfabets i amb una taxa d’atur que rondava el 25%, molt superior a la resta de la ciutat de Barcelona. Per tant, ja des del seu naixement, el barri de Ciutat Meridiana naixia amb importants deficiències estructurals, socials i econòmiques, esdevenint l’apèndix d’una Barcelona que li girava l’esquena metafòricament i geogràficament.
A més, les construccions de protecció oficial inaugurades presentaven evidents deficiències, com ara humitats que van afectar les vivendes un o dos anys després de la seva construcció, i que la constructora va haver de reparar no sense abans intentar culpar als nous inquilins dels defectes de construcció.
Gràcies a la lluita veïnal dels anys 70 i 80, el barri començà a comptar amb equipaments necessaris pel seu funcionament, tals com escoles, centres medico-sanitaris o espais d’oci (teatres, cinemes). Durant aquells anys el barri va degradar la seva imatge, ja que va guanyar certa fama de barri problemàtic, a causa de la conflictivitat existent, o el tràfic de drogues i la presència de drogoaddictes dins del barri. Això provocà un procés de despoblament durant els anys 80 i 90.
Encara avui el barri de la Ciutat Meridiana roman oblidat i fins i tot desconegut per bona part dels barcelonins i fins i tot per les autoritats municipals, comarcals i provincials.
Enllaç a la presentació que hem fet
Veritablement crec, com he dit al principi, que ha estat una molt bona activitat i que en faria de semblants. He pogut aprendre molt sobre barris que van néixer o es van urbanitzar en mig del franquisme i per la qual cosa els van construir sense serveis (tals com escoles, ambulatoris, mercats…).
Comentaris Recents: