L’ésser humà ha mostrat una fixació gairebé primigènia per intentar determinar l’origen de la vida i per donar una explicació a tot el que l’envolta. Les religions foren les primeres a respondre aquestes preguntes amb unes hipòtesis inicials que contenien diferents models d’univers tergiversats fins ara, entre els quals alguns semblen sorgits de la ficció. Tot i això, els avenços de la ciència, la física i l’astronomia han llançat de mica en mica noves informacions sobre les grans teories que intenten explicar la formació de l’univers.

Això es deu al fet que els humans tot i voler respostes no totes ens semblen adequades o les adients i per la qual cosa hem investigat altres possibilitats. I ho hem fet mitjançant la ciència i veritablement s’han arribat a fer algunes deduccions (teories) com ara, que les estrelles, tal com les coneixem avui en dia, els planetes i les galàxies es van formar a partir d’una gran explosió, a partir de matèria, energia… Però realment no sabem exactament què va induir a aquesta formació de planetes, estrelles, galàxies… No obstant això, tenim alguns models cosmològics com el Big Bang o la teoria Inflacionària els quals compareixeran com a tema principal.

El Big Bang, és un dels models cosmològics que pretén explicar l’origen de l’univers. Aquest model constitueix que l’univers fou creat fa 13.7 bilions d’any a partir d’una gran explosió de matèria (anomenada Big Bang) originat del no-res. Aquesta explosió va crear l’univers i, a partir de l’acumulació d’àtoms es van crear les molècules orgàniques/complexes i per tant les primeres galàxies, estrelles, gasos i planetes posteriorment.

Aquesta teoria fou atribuïda al famós Albert Einstein tot i que en realitat va ser descoberta per un sacerdot catòlic, belga i astrònom, de nom George Lemaître, ja que Einstein ho va reconèixer així uns anys més tard. La teoria va anar variant al llarg dels anys, però l’última modificació que tenim i coneixem actualment va ser ideada per Albert Einstein, l’any 1931. ENxplicava que finalitzada l’explosió, s’estableix un equilibri entre les forces de repulsió còsmiques en l’origen de l’esdeveniment, i les forces de gravitació, durant aquesta fase d’equilibri que dura 2 mil milions d’anys, es formen els nusos i donen naixement a les estrelles i galàxies.

Hi ha grans evidències que demostren la teoria, com ara el fons de microones, el qual es podria dir que és la imatge dels residus de la radiació creada a partir del Big Bang, això dóna a creure que va haver-hi una gran explosió.

Mapa de l’univers quan tenia 380.000 anys. El color representa la temperatura de cada zona de l’univers . Les vermelles són les més calentes.

Un altre dels models cosmològics que avui en dia predomina amb molta força i que actualment es complementa amb la teoria del Big Bang és la Teoria inflacionària (Inflació Còsmica). Aquesta tracta d’explicar que l’univers es creà amb una expansió molt ràpida i homogènia. També afirma que en tot moment l’univers està en constant expansió i contracció. Fou proposta per primera vegada pel físic i cosmòleg estatunidenc Alan Guth l’any 1981. Un any més tard el cosmòleg rus Andrei Linde introdueix la “nova hipòtesi de l’univers inflacionari”. Linde s’adonà que la inflació és una cosa que sorgeix de forma natural en moltes teories de partícules elementals, inclosos els models més senzills dels camps escalars.

La teoria inflacionària, prediu que l’univers ha de ser essencialment pla, la qual cosa es pot comprovar experimentalment, ja que la densitat de matèria d’un univers pla té relació directa amb la seva velocitat d’expansió.

L’altra predicció comprovable d’aquesta teoria té a veure amb les pertorbacions de densitat produïdes durant la inflació. Es tracta de pertorbacions de la distribució de matèria en l’univers, que fins i tot podrien venir acompanyades d’ones gravitacionals. Les pertorbacions deixen la seva empremta en el fons còsmic de microones, que omple el cosmos des de fa gairebé 13.800 milions d’anys.

Per la qual cosa també hi ha concretes evidències que aquesta teoria és certa.

Imatge de l’expanció de l’univers per fases: Big bang, inflació, anys foscos, primeres etrelles…  

Però quin model o quina teoria és més certa la del Big Bang o la inflacionària? Les dues teories durant molt temps han estat competint per ser l’única i correcta teoria de la formació de l’univers. Durant anys predominà la teoria inflacionària, però després es canvià per la teoria del Big bang. Fins que es va veure clarament que aquests dos models es podien complementar, això sí, deixant alguns espais buits sense contestar o algun punt en què no es posaven d’acord. Per tant amb la complementació d’aquestes dues teories s’ha guanyat molt tot i haver buits, de moment, incomprensibles que amb el temps es resoldran o una nova teoria substituirà aquests dos models complementaris.

En conclusió, amb la fixació gairebé primigènia dels humans per intentar determinar l’origen de la vida i per donar una explicació a tot el que l’envolta, s’aconseguirà trobar respostes que ara per ara són impensables.