El dimarts dia 12 de novembre, els alumnes de l’àmbit científic (ja no anomenats Rosalind Franklin) hem anat amb la nostra professora de biologia (Aura) i la nostra professora de química (Amparo) al IQAC. Això es deu al fet que era la setmana de la ciència i per tant moltes universitats feien xerrades, pràctiques pels alumnes i fins i tot portes obertes als seus laboratoris. Així doncs, un cop dit això procediré a explicar el que vam fer el dia d’ahir.
La primera franja horària els meus companys i jo vam fer dues hores de química amb la professora. Tot i que realment vàrem cercar informació sobre l’institut de química avançada de Catalunya (IQAC), la composició de la matèria i la tensioactivitat. Aquests dos últims conceptes els necessitaríem per fer les pràctiques. A les deu, un cop acabades les dues hores vam anar cap a l’institut de química amb metro. Vam baixar a Palau Reial i caminarem fins a l’institut.
Allà ens esperava Conxita solans, una química (ara jubilada) que treballava amb tensioactius i la nanobiotecnologia en l’apartat de química col·loidal i interficial, la qual tenim una aula dedicada a ella (aula Conxita Solans, laboratori).
Així doncs, ella ens guià cap a l’espai on alguns dels seus companys ens farien una petita presentació i posteriorment tres pràctiques força interessants. Quan ja vam ser dins de l’aula, el que vam fer fou escoltar una petita presentació sobre els tensioactius, per així tenir un mínim coneixement bàsic. Un cop això, vam començar la primera pràctica.
La segona pràctica consistia a veure un “volcà” d’aigua oxigenada (H2O2). Per fer-ho necessitàvem llevat, aigua oxigenada, sabó (fairy per exemple) i colorant per crear un efecte més impressionant. Un cop els materials, vam barrejar 30 ml d’aigua oxigenada amb 8 ml de sabó en un matràs erlenmeyer. Després el que vam fer fou afegir una determinada quantitat de colorant. Posteriorment vam escalfar lleugerament 40 ml d’aigua i en el mateix vas de precipitats vam posar el llevat i això ho vam remenar fins a aconseguir una mescla homogènia. Per últim vam abocar el contingut del vas de precipitats i el vam posar en el matràs erlenmeyer que ràpidament es produí la reacció química.
Després d’haver vist com l’aigua oxigenada es descompon mitjançant un catalitzador, vam fer la tercera i última pràctica. En aquesta el que vàrem fer és bombolles amb diòxid de carboni en estat sòlid (−78,5 °C). En la següent imatge podeu observar els resultats.
Finalment vam fer una visita pels laboratoris de l’edifici que sincerament aquesta part fou més avorrida i no tan interessant com les pràctiques i la presentació.
Comentaris Recents: