Entre els dies 18 i 19 (dimarts i dimecres) de desembre nosaltres, tot l’alumat de 4t ESO de l’Institut Viladomat, vàrem inaugurar el primer congrés de l’Institut Viladomat. En altres paraules, simplement vàrem fer un congrés “científic”. Després de dues situacions intenses, arriba el congrés, un punt de tranquil·litat per alguns i per altres una setmana d’estrès, en el meu cas tranquil·litat. Una setmana estudiant el tema que més t’agrada per després fer una ponència i un pòster, jo ho considero tranquil·litat.

Deixant de banda el que jo considero, per fer aquest meravellós congrés, la primera edició del congrés científic a l’Institut Viladomat, la setmana prèvia al congrés, vam triar un tema (en el cas del meu grup vam escollir la bioinformàtica). Un cop triat aquest tema el vam estudiar per poder fer una ponència del que havíem estudiat o investigat i un pòster amb la selecció de la informació més important. Com ja he dit, jo i el meu grup (compost per en Gabriel Foucault, Esteve Escolà Arnau de Ferrer i jo, Josep Salomon) vam estudiar el tema de la bioinformàtica, més ben dit vam fer una investigació a partir de la bioinformàtica. Aquesta, consistia a intentar trobar un gen (a partir d’eines bioinformàtiques) per poder investigar les malalties neurodegeneratives com ho són l’Alzheimer i el Parkinson. 

Entrant més en detall el que nosaltres hem fet i hem exposat en aquest congrés ha estat una investigació per trobar un gen candidat que, exercís un paper en les malalties neurodegeneratives (mitjançant la promoció o atenuació del procés). Per això, hem partit de les dades Microrrays dels pacients (els Microrrays és un mètode per estudiar l’expressió gènica de molts gens a la vegada) per comparar el nivell d’expressió de cada gen entre els diferents pacients tenint en compte quin estil de vida i hàbits tenien, els casos familiars en la relació (s’ha de destacar que aquestes dades eren reals i uns científics ens van facilitar les dades). Un cop vam haver comparat l’expressió dels gens vàrem fer 5 hipòtesis dels gens (Gri-7, Ant-6, Utb-6, pol-4 i Snf-4) que en un primer moment es va pensar que podrien ser candidats per a exercir un paper (promotor o recessor) en les malalties neurodegeneratives. Tot seguit, vam començar el pas següent, obtenir informació de la seqüència dels gens seleccionats per així descobrir si el paper biològic d’algun dels gens dels quals s’havia fet hipòtesi podia estar relacionat amb les malalties neurodegeneratives o ens havíem equivocat i havíem de tornar a començar un altre cop i tornar a fer les hipòtesis. 

Així doncs, vàrem buscar la seqüència del gen seleccionat (amb l’ajuda d’una aplicació bioinformàtica) i, investigar si hi havia proteïnes homòlogues en el ratolí (Mus musculus) i quin paper biològic exercien aquests gens en el ratolí mitjançant l’anàlisi de les seves dades bioquímiques i els patrons d’expressió. (Si es trobava un gen homòleg al Mus musculus, era molt probable que desenvolupés funcions similars en el Mus musculus i en els humans i això, ens donava una pista sobre la funció del gen estudiat). Primer vam trobar la traducció més consistent de l’ADN complementari. Un cop això, vam trobar els gens homòlegs que codifiquen proteïnes homòlogues en Mus musculus, amb l’ajut de l’eina de recerca NCBI (una eina de la bioinformàtica) per buscar altres proteïnes similars en el ratolí (Mus musculus). En fer això, vam seleccionar la puntuació més alta (percentatge més alt de gen homòleg) del Mus musculus. En seleccionar aquest, vàrem buscar informació sobre el seu paper biològic (si tenia relació amb la neurodegeneració). Vam comprovar clarament que l’únic gen que tenia relació amb la neurogeneració era el Snf-4, el qual produïa una proteïna metal·lotioneïna-3 que tenia un gen 62% homòleg en els humans, el MT3.

    Buscador Big Data NCBI de proteïnes on es pot observar l’homologia dels humans amb altres espècies.

Amb aquest pas, nosaltres, vam concloure aquesta investigació, ja que havíem trobat el gen candidat a exercir un paper amb les malalties neurodegeneratives i, a més a més el següent pas s’hauria de dur a terme en un laboratori, el qual seria estudiar amb ratolins Mus musculus i el seu comportament a partir del gen MT3 gràcies a la seva homologia del 62%, però nosaltres no vàrem tenir ni el temps ni les eines suficients per fer-ho.

Ara que ja sabeu detalladament el tema que nosaltres vàrem exposar en el congrés, explicaré el que havíem de fer per presentar-nos en aquest esdeveniment. Primer de tot, el que vàrem fer va ser presentar un “abstract” als organitzadors del congrés perquè així ells sabessin del tema del qual parlaríem. Posteriorment, un cop acabada la investigació que nosaltres vam fer, vàrem entregar un text acadèmic o article explicant tota la nostra recerca. Finalment el dia del congrés vam presentar una ponència i un pòster anteriorment fets.

Veritablement, penso que ha estat una activitat molt entretinguda i la repetiria molts cops, perquè hem après moltes coses noves tant dels temes exposats com de valors. Tot i això, he de dir que les rúbriques utilitzades, des del meu punt de vista i el dels meus companys de treball és que no estaven ben fetes, ja que només avaluaven la forma (que és molt important) però deixaven de banda el contingut. En aquest aspecte el meu grup i jo no estem gaire contents, ja que nosaltres vàrem treballar molt i aprendre moltes coses noves i aplicar la nostra lògica en la investigació i en canvi altres grups, es van limitar a mirar o fins i tot a quasi copiar algunes pàgines web com la Viquipèdia entre altres no tan conegudes. No només això, sinó que també alguns grups varen copiar literalment una activitat feta a classe sense ampliar ni modificar l’activitat.