{"id":361,"date":"2017-11-24T13:03:17","date_gmt":"2017-11-24T13:03:17","guid":{"rendered":"http:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15josepsalomon\/?p=361"},"modified":"2017-11-25T08:19:16","modified_gmt":"2017-11-25T08:19:16","slug":"mar-i-cel","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15josepsalomon\/2017\/11\/24\/mar-i-cel\/","title":{"rendered":"Mar i Cel"},"content":{"rendered":"<p>Jo penso que la obra de teatre que vam veure al comen\u00e7ar la segona situaci\u00f3 d&#8217;aprenentatge,\u00a0 &#8220;<em>302. LA MEDITERR\u00c0NIA: UN MAR DE CULTURES&#8221; <\/em>no va ser cap maravella, per\u00f2 tampoc va ser molt dolenta, resumin no va estar malament.\u00a0<em>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/em>Aquesta obra la va escriure \u00c0ngel Gumier\u00e0 l&#8217;any 1888 que aquest home va ser un escriptor catal\u00e0 molt conegut en la hist\u00f3ria de la literatura catalana.<\/p>\n<p>Quan mirem aquesta obra podem observar que est\u00e0 dividit en tres actes, el primer, el segon i el tercer.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 L&#8217;obra en general tracta d&#8217;una\u00a0 trag\u00e8dia rom\u00e0ntica, on el protagonista\u00a0 \u00e9s en Sa\u00efd el capit\u00e0\u00a0 d&#8217;un vaixell pirata format per algerians.\u00a0El seu pare era musulm\u00e0 i la seva mare cristiana, vivien tranquil\u00b7lament a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Per\u00f2 un dia matan al seu pare i a la seva mare amb l&#8217;expulsi\u00f3 dels moriscos de 1609. Per aix\u00f2 vol venjan\u00e7a, ja que tamb\u00e9 li diu sa mare abans de morir.<\/p>\n<p>En Sa\u00efd est\u00e0 ferit despr\u00e9s d&#8217;abordar i capturar un vaixell cristi\u00e0, ordena que li portin una noia cristiana perqu\u00e8 li curi les ferides, aquesta noia \u00e9s la Blanca, una noia que des de petita ha estat reclosa en un convent i que es dirigia, abans de l&#8217;abordatge, cap a Barcelona per professar l&#8217;h\u00e0bit de monja.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Agra\u00eft per la cura, en Sa\u00efd li atorga a la Blanca m\u00e9s privilegis que a la resta del presoners i amb el temps s&#8217;enamora d&#8217;ella.<\/p>\n<p>A mesura que avan\u00e7a l&#8217;obra, la Blanca est\u00e0 m\u00e9s confosa pels nous sentiments que descobreix, alhora que en Sa\u00efd tamb\u00e9 decobreix el que sent per ella. En Sa\u00efd\u00a0 sense confessar el que sent per aquesta dona. M\u00e9s endavant en Sa\u00efd veu que el\u00a0amor que hi ha entre en Sa\u00efd i la Blanca es impossible.<\/p>\n<p>Al final del \u00faltim acte, \u00e9s ha dir en el tercer, els dos enamorats meren, un clavant-se un punyal, i l&#8217;altre amb un tret disparat pel pare de la blanca.\u00a0La mort dels dos protagonistes \u00e9s l&#8217;\u00fanica manera d&#8217;aconseguir estar junts. Aix\u00ed que\u00a0 viuen en dos mons oposats, un \u00e9s el mar i l&#8217;altre el cel, que nom\u00e9s s&#8217;ajunten a l&#8217;horitz\u00f3 que \u00e9s la mort.<\/p>\n<p>En resum, penso que es una gran obra, d&#8217;un molt bon dramaturg, \u00c0ngel Guimer\u00e0, encara que molts alumnes no pensin com jo, intentaria que l&#8217;any que b\u00e9 es tornes a veure.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Jo penso que la obra de teatre que vam veure al comen\u00e7ar la segona situaci\u00f3 d&#8217;aprenentatge,\u00a0 &#8220;302. LA MEDITERR\u00c0NIA: UN MAR DE CULTURES&#8221; no va ser cap maravella,&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":16,"featured_media":362,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15josepsalomon\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/361"}],"collection":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15josepsalomon\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15josepsalomon\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15josepsalomon\/wp-json\/wp\/v2\/users\/16"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15josepsalomon\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=361"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15josepsalomon\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/361\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":380,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15josepsalomon\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/361\/revisions\/380"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15josepsalomon\/wp-json\/wp\/v2\/media\/362"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15josepsalomon\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=361"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15josepsalomon\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=361"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15josepsalomon\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=361"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}