El dia 26 de gener, varem arribar a Vallvidrera a les 10:00 aproximadament, després d’un llarg viatge en ferrocarril, i ja havent finalment decidit anar, ja que les pluges ens van fer pensar més d’una vegada si anar o no.
Al arribar, hauríem d’haver anat cap al funicular, lloc on finalment no aniríem pel poc temps que teníem, però finalment varem anar direcció a Vil·la Joana, on ens vem dividir en dos grups de 30 alumnes i un parell de professors també, tot després d’una petita pujada que calia fer.
Mentre uns feien una visita, mig guiada tant pel professorat com pel personal que hi havia dins del recinte, els quals explicaven els significat i la història d’aquella masia la qual havia estat l’últim lloc on va viure Jacint Verdaguer, i on encara es conserva el llit on va morir, els altres, havien de quedar-se en un petit mirador que hi havia molt a prop de la masia i dibuixar l’edifici, cosa que personalment va ser un repte impossible que finalment vaig acabar, no per res, però, teniem menys d’una hora per dibuixar-la.
Al cap de dues hores, i quan els dos grups ja havien visitat i completat les activitats que calia fer, ens varem dirigir cap al Pantà de Vallvidrera, on només vem estar un minuts contemplant les no gaire increïbles vistes que hi havia.
Minuts després, vem anar a l’última part del nostre recorregut per Vallvidrera, lloc on no a molta gent va impactar, però que va ser divertit anar a veure, el nom d’aquella ermita totalment tancada, i amb clarament entrada prohibida, era
Santa Maria de Vallvidrera, una ermita amb molt història.
Com ja he dit abans, va ser una pena que no varem poder anar al funicular, el qual era lloc on bàsicament tothom volia anar, per això mateix varem tornar al ferrocarril i al mateix temps, tornar a l’institut.
En general, va estar una molt bona excursió que voldria tornar a fer i ha ser possible acabar totalment, però veritablement, no podria explicar tot ho divertida i lúdica que va ser l’excursió i activitats, però com a mínim puc dir que hem va fascinar.