Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles, Osona el 17 de maig de 1845. Va morir a Vil·la Joana, Vallvidrera el 10 de juny de 1902. Va ser un poeta i sacerdot català. Jacint Verdaguer va ser una de les figures del modernisme català.
Jacint Verdaguer tenia 8 germans, del quals només en van sobreviure 3. Va estudiar al Seminari de Vic. Va tardar 15 anys en acabar els seus estudis. Al 1864, quan Verdaguer tenia 19 anys es va presentar als jocs florals. Va guanyar dos premis amb Els minyons d’en Veciana i amb A la mort d’en Rafel de Casanova. Després de guanyar els jocs florals el seminari vigatà li va publicar el poema Eco de la Montaña i gràcies a això va poder contactar amb alguns catedràtics que el van animar per a seguir amb els seus estudis literaris. El 24 de setembre de 1870 va ser nomenat sacerdot de Vic. Del 1883 a 1886 Jacint Verdaguer publica l’oda a Barcelona. Més endavant, al 1886, publica un poema èpic, el Canigó. Això també va influir en el projecte de la Renaixença. La Renaixença va ser un projecte que Verdaguer, juntament amb Narcís Oller i Àngel Guimerà, van fer que la llengua catalana passes de ser una llengua vulgar a ser una llengua oficial. Narcís Oller ho va fer des de la narració, Àngel Guimerà des de el teatre i Jacint Verdaguer des de la poesia. Al 1877 Verdaguer publica el poema de Atlàntida, un altre dels seus poemes èpics. Amb aquest poema format per 10 cants, Jacint Verdaguer guanya el premi dels jocs florals.
Així que Jacint Verdaguer en ha deixat un munt de poemes i de cançons pera disfrutar.