El 18 desembre vam veure la pel·lícula de la teoria del tot. Tractava d’un noi que estudiava ciències. Va anar a una festa, on va conèixer a la Jane. Van començar a quedar fins que un dia va caure i el van portar a l’hospital. Li van detectar la malaltia de la neurona motora. Quan ho sap, li explica al seu millor amic, en Brian i a la Jane. Decideix no parlar amb ningú fins que la Jane li diu que l’estima. Es casen i tenen un fill. Després en tenen un més. L’Steven, empitjora, ja no pot caminar gaire bé. Decideixen comprar-li una cadira de rodes. Passa un temps i va empitjorant. Li compren una cadira automàtica. Un dia, el conviden a una convenció per a recollir un premi i s’ofega. El porten a l’hospital i li fan un forat a la gola. Si li fan, no podrà tornar a parlar. La Jane decideix fer-li perquè ha de viure. Decideixen buscar ajuda i la Jane, per proposta de la seva mare, va a cantar a l’església. Allà coneix a en Jonathan, que els ajuda a cuidar els 2 fills i a cuidar l’Steven. Entre en Jonathan i la Jane hi ha alguna cosa. La Jane i l’Steven tenen un fill. Tothom sospita que és de en Jonathan però en realitat és de l’Steven. Al final, la Jane i l’Steven es separen, quan ja porta una cadira de rodes automàtica i una pantalla que parla per ell. La Jane se’n va amb en Jonathan i l’Steven amb la seva cuidadora, Elaine.
M’ha agradat molt la palícula encara que sigui molt trista. He pogut veure com de frustrant es la vida quan no tens les capacitats “normals”.