Avui a la classe de filosofia hem parlat del patiment i del dolor. Han sortit propostes del perquè patim i si pensem que el dolor és bo. Les respostes a la classe han sigut molt diverses però respecte al patiment, tot estem d’acord de que hi ha dos tipus de patiment; el sentimental i el físic. Si el sentimental és molt fort, pot acabar provocant un patiment físic i a la inversa, un patiment físic pot acabar sent un patiment sentimental. També inconscientment necessitem patir, per exemple si veiem una persona per el carrer que està a punt de caure o es pot fer mal, patim. Sense que nosaltres ho volguem patim.
També hem parlat de si el dolor es bo i, hi han hagut dues propostes; una diu que el dolor es bo en certa quantitat per aprendre i ser mes fort emocionalment. L’altra diu que no aprenem del dolor, que són capes que esn posem per què desprès no ens facin mal ni ens afectin altres coses. Desprès hem fet preguntes filósofiques sobre el dolor i patiment. Una d’elles era si es podria tenir una societat sense dolor, perquè algunes persones acaben en depresions i problemes i altres no si senten el mateix dolor.
Ens vam dividir entre nois i noies i haviem de decidir entre quina era la millor opció; Buda i Arthur Schopenhauer, Simone de Beauvoir o Friederich Nietzsche.