Pel tancament de la situació 401 vam mirar una pel·lícula. Ens van posar l’Onada (die welle). La pel·lícula alemanya començava amb la setmana de projectes a un institut. Hi havia dos temes, l’anarquisme i un règim de disciplina. El professor protagonista volia fer el tema de l’anarquisme però un altre professor, qualificat d’avorrit, li va treure el tema.
Al professor se li va acudir una idea de que fer amb els nois que volien tractar el règim de disciplina. Al principi de la classe va preguntar que si una Alemanya nazi podria tornar a passar. Tots els alumnes van respondre que no, lògicament. A poc a poc el professor els hi va imposant regles, aixecar-se per parlar, saludar al professor quan entra a la classe, vestir tots iguals, posar-se un nom per a identificar-se, fer un salut per a entrar dins del grup, …
Els nois no s’adonen que el professor els hi està ensenyant com fer una dictadura, perquè formant part d’ella no te n’adones. Un dels alumnes s’ho pren massa en serio, i vol fer de guardaespatlles del professor. A part, cada vegada més gent del grup dels anarquistes es canvien de tema, i al final, acaben tots al grup de l’onada. Així és com es feien dir. Al final de la pel·lícula, al professor, se li va de les mans i acaben amb baralles i amb inclús un alumne mort.
La pel·lícula està molt bé i et fa reflexionar sobre com mirar les coses i si un professor va aconseguir que una classe és poses d’acord amb moltes coses i sobretot amb la disciplina, és probable que pugui tornar a passar. Potser sense adonar-nos. També crec que com que tenim memòria, podem no cometre el mateix error.