El dia 31 de març, ens van convocar davant de l’institut, per ja sortir cap a Itàlia. Havíem d’estar a les 20.00, jo hi vaig arribar a temps. Vam fer una revisada de DNI’s o Passaports, carnets de targeta sanitària europea i també per últim passar la llista. A les 20.25 ja estava tot preparat per sortir, i en 10 minuts ja estàvem anant per la gran via, enfocats cap a les rondes per sortir de la ciutat, direcció Girona/França.
Vam parar a una estació de servei situada al costat de Figueres al voltant de les 22.15, jo estava seguint amb la ràdio com estava punxant el Reial Madrid de futbol però no hi va haver sort, van marcar a l’últim minut, el gol de la victòria. Vam tornar a l’autopista i cap a les 23.00 vam passar la frontera amb França, una cosa què em va estranyar va ser que quasi ningú sabia que estàvem passant la frontera, no sé per què semblava que era l’únic que s’estava fixant per on estàvem anant. Era impossible dormir a aquell autocar, entre que les butaques no eren les millors i la gent tampoc no cooperava, era molt difícil intentar passar hores ràpidament. Vam fer una sèrie de parades on quasi tothom va haver de baixar, per estirar les cames i respirar una mica d’aire fresc. Al voltant de les 6.30, vam passar la frontera de França amb Itàlia, quasi tothom estava despert. A aquella hora estava sortint el sol, i es podrien haver fet, un munt de fotos del mar amb el sol al fons, però no hi va ser possible perquè no vam parar i tampoc la meva habilitat de fotògraf, no hi donava per tant. Vam passar Gènova de 8 a 9, i uns quilòmetres després vam parar a una estació de servei per esmorzar.
Es va fer llarg el camí, però al cap i a la fi, a les 11.30 ja estàvem a la ciutat de Pisa. La meva impressió de Pisa o millor dit Piazza dei Miracoli no va ser la millor, perquè no vaig escoltar en cap moment l’accent Itàlia, tota l’estona eren estrangers i almenys a mi això no em proporciona cap mena de sensació que estigui a Itàlia. També un altre tema eren les fotografies que es feia la gent, no podien ser més denigrants i vergonyoses, això a mi em posava molt nerviós, però almenys, els monuments eren molt bonics però si volies entrar, eren massa cars.
Vam estar una estona a Pisa i després vam anar a Lucca, era una ciutat medieval, petita i molt bonica, em vaig prendre un tros de pizza per 4,50 €, que em va deixar molt bé, l’únic problema era que em vaig cremar el dit perquè estava massa calenta.
Després al voltant de les 17.00 vam anar cap a l’hotel a Montecatini Terme, la valoració és que és un hotel que és molt millorable, per exemple a la nostra habitació, el lavabo estava molt bé, però hi havia cops a la paret que semblaven que hi hagués passat la tercera guerra mundial. Però en canvi el menjar era més o menys acceptable. Després de sopar, vam anar a fer una passejada pel poble, que era regular, vam anar a una sínia que estava bé i al costat hi havia una màquina per mesurar la força, on algunes persones es van animar a gastar-se els diners inútilment.