El segon dia a Itàlia ens vam aixecar a les 7.30, vam anar a l’esmorzar a les 8. L’esmorzar era massa simple, quan dic simple vol dir molt simple, no tenia suc de taronja què és bàsic per a l’esmorzar d’un hotel, tampoc tenia sucre morè, no tenia res de fruita i molt poc embotit. Després de l’esmorzar vam anar rumb a la ciutat de Florència. Quan vam arribar vam anar tot el gran grup cap a la Piazza della Signoria, on des d’aquí podíem anar amb els professors a la galleria degli Ufizzi o podíem anar totalment sols i fer el que volguéssim per la ciutat.
Jo vaig elegir anar amb els professors, encara que va haver-hi alguns problemes per no reservar anteriorment, vam poder reservar per 4 euros cada alumne i vam anar a la galleria degli Ufizzi, sense fer cua d’espera. Però a Ufizzi vam anar a les 14, però abans vam anar per al Ponte Vecchio i vam parar a dinar a una pizzeria, aquesta pizzeria era molt bona però era una mica costosa a causa d’estar al costat del centre de la ciutat. Després d’aquesta bona pizza vam anar a una gelateria que va ser una mica regular. Després de menjar vam anar molt de pressa cap a la galleria degli Ufizzi per apreciar les seves obres d’art.
Vam entrar a Ufizzi al voltant de les 14 i vam sortir a les 16.15, en aquell temps vam veure obres d’art molt importants com per exemple: El naixement de Venus i La Primavera (aquesta última no la vaig poder fotografiar), aquestes dues pintures les va pintar Sandro Boticelli. En la meva opinió 2 hores van ser suficients perquè al final de la visita ja m’estava cansant de veure tanta obra d’art.
Després de sortir de la galleria degli Ufizzi, vam anar a Santa Croce, on vam fer una foto i vam tornar cap a la plaça per ja tornar tots junts cap a l’autocar i anar al mirador de la Piazzale Michelangelo, on vam poder fer moltes fotos de la ciutat. Després d’estar parats, una bona estona vam tornar cap a l’autocar i vam tornar cap a l’hotel. Vam anar a sopar, tot el menjar bé fins a les postres on ens van donar dos trossos de Pinya en almívar, un dels trossos estava bo, però l’altre era molt fibrat i era impossible de menjar. Després de sopar, un altre cop vam sortir i vam passejar pel poble de Montecatini.
