Jacint Verdaguer va n\u00e9ixer a Folgueroles el 1845, era d’una fam\u00edlia de pagesos amb molta convicci\u00f3 religiosa. De ven jove t\u00e9 contacte amb l’esgl\u00e9sia i els llibres.<\/p>\n
El 1855 va comen\u00e7ar els estudis al seminari de Vic, on hi va estudiar durant 15 anys. All\u00e0 s’interessa molt pels costums i tradicions de la seva terra. Verdaguer esdev\u00e9 una persona ing\u00e8nua, tena\u00e7 i tossuda.<\/p>\n
Els primers textos de Jacint daten de quan tenia 15 anys.<\/p>\n
Al seminari es don\u00e0 a con\u00e8ixer com a poeta, f\u00e9u amistat amb Jaume Collell i prengu\u00e9 contacte amb els cl\u00e0ssics universals. Verdaguer, va escriure un poema \u00e8pic sobre la gesta de Colom, que despr\u00e9s esdevindr\u00e0 l’Atl\u00e0ntida.<\/p>\n
El 1870 va caure malalt i els metges li van recomanar l’aire de mar. \u00c9s per aix\u00f2 que s’embarca com a capell\u00e0 en el vaixell “Guip\u00fazcoa<\/span>“, que feia la ruta Cadis-l’Havana, propietat del primer marqu\u00e8s de Comillas<\/span>. Quan es va recuperar va treballar intensament en L’Atl\u00e0ntida, que enllest\u00ed l’any 1876. Aquest mateix any entr\u00e0 com a capell\u00e0 a la casa dels marquesos de Comillas<\/span>, al palau de Portaferrissa.<\/p>\n El 1877 L’Atl\u00e0ntida \u00e9s premiada als Jocs Florals i el seu prestigi augmenta amb la publicaci\u00f3 d’Idil\u00b7lis i cants m\u00edstics (1878), Llegenda de Montserrat (1880), Oda a Barcelona (1883), Canig\u00f3 (1886), Excursions i viatges (1887) i P\u00e0tria (1888), entre d’altres.<\/p>\n El 1886 va fer un viatge a Terra Santa, del qual \u00e9s fruit el llibre Dietari d’un pelegr\u00ed a Terra santa (1899). A partir d’aquest viatge, Verdaguer sent la necessitat de ser m\u00e9s fidel a la vida de Crist, i \u00e9s lluir\u00e0 a la caritat, a la confessi\u00f3 i a la pr\u00e0ctica d’exorcismes. Per culpa d’aix\u00f2 la situaci\u00f3 de Jacint es va fer dif\u00edcil i l’any 1892 el bisbe de Vic el reclam\u00e0 a la seva di\u00f2cesi, en aquell temps el poeta resid\u00ed al santuari de la Gleva, on escriv\u00ed Roser de tot l’any (1894) i Sant Francesc (1895).<\/p>\n El van intentar portar en un asil de capellans vells, inv\u00e0lids i bojos aix\u00ed que Verdaguer va fugir a Barcelona, a casa d’una fam\u00edlia que havia conegut en les sessions d’exorcismes.<\/p>\n Se sent acorralat i \u00e9s quan comen\u00e7a a publicar a El Noticiero<\/span> Universal una s\u00e8rie d’articles que m\u00e9s endavant \u00e9s coneixer\u00e0 amb el t\u00edtol de En<\/span> defensa pr\u00f2pia. Aix\u00ed \u00e9s com va n\u00e9ixer el “cas Verdaguer”, que divid\u00ed l’opini\u00f3 p\u00fablica en dos.<\/p>\n El bisbe de Vic el va suspendre a divinis. En aquests anys tan dolorosos de la seva vida Verdaguer escriu el llibre Flors del Calvari (1896).<\/p>\n Dos anys despr\u00e9s, gr\u00e0cies a les gestions de l’arquebisbe de Madrid i als agustins d’El Escorial, se li aixeca la suspensi\u00f3 i \u00e9s adm\u00e8s a la di\u00f2cesi de Betlem, on passa els \u00faltims anys amb gran pen\u00faria econ\u00f2mica. Encara public\u00e0 Santa Eul\u00e0ria (1899) i Aires del Montseny (1901).<\/p>\n La seva mort li torn\u00e0 la grandesa i el seu enterrament fou un gran acte multitudinari.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Jacint Verdaguer va n\u00e9ixer a Folgueroles el 1845, era d’una fam\u00edlia de pagesos amb molta convicci\u00f3 religiosa. De ven jove t\u00e9 contacte amb l’esgl\u00e9sia i els llibres. El…<\/p>\n","protected":false},"author":48,"featured_media":199,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/198"}],"collection":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/users\/48"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=198"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/198\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":201,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/198\/revisions\/201"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/media\/199"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=198"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=198"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=198"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}