{"id":687,"date":"2019-06-13T19:18:39","date_gmt":"2019-06-13T19:18:39","guid":{"rendered":"http:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/?p=687"},"modified":"2019-06-13T19:18:39","modified_gmt":"2019-06-13T19:18:39","slug":"projecte-artistic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/2019\/06\/13\/projecte-artistic\/","title":{"rendered":"Projecte art\u00edstic"},"content":{"rendered":"\n<p>&#8220;L\u2019adolesc\u00e8ncia \u00e9s el moment on el nostre cos experimenta m\u00e9s canvis d\u2019un sol cop. Personalment, sent adolescent em sento com un c\u00f2ctel Molotov, on el meu cos \u00e9s l\u2019ampolla i totes les hormones del meu interior amenacen a fer que exploti en el qualsevol moment. No nom\u00e9s en \u00a0el mal sentit, l&#8217;adolesc\u00e8ncia i per tant, tamb\u00e9 aquests quatre anys han estat i seguir\u00e0 sent una etapa de molta intensitat. Per a b\u00e9 i per a mal.  Aix\u00f2 \u00e9s el que m\u2019agradaria expressar mitjan\u00e7ant un curt musical. <br><\/p>\n\n\n\n<p>El perqu\u00e8 de l\u2019adjectiu \u201cmusical\u201d \u00e9s que en aquests quatre anys ha sigut la m\u00fasica la que m\u2019ha acompanyat en la muntanya russa d\u2019emocions que he viscut. He escoltat des de Pop a Rock catal\u00e0, des de Chopin a Tokyo Hotel. Crec que la meva llista de reproducci\u00f3 ha sigut un reflexe constant del meu estat an\u00edmic mentre travessava etapes de revelaci\u00f3 amb el m\u00f3n, d\u2019immersi\u00f3 al m\u00f3n dels adults, de construcci\u00f3 d\u2019identitat, de despertar sexual, de descobriment de l\u2019autonomia, d\u2019establiment de relacions, de curiositat envers el desconegut\u2026 <br><\/p>\n\n\n\n<p>He sentit dolor, nost\u00e0lgia, decepci\u00f3, despit, r\u00e0bia i vergonya per\u00f2 tamb\u00e9 goig, \u00e0nim, solidesa, felicitat i amor. Han sigut uns anys essencials per a la meva identitat i suposo que per la de totes nosaltres. Han sigut uns anys plens d\u2019emocions i de viv\u00e8ncies i per tant m&#8217;\u00e9s molt complicat destacar-ne alguna. Aix\u00ed i tot ho intento: <br><\/p>\n\n\n\n<p>Suposo que m\u2019he enamorat per primera vegada, i per conseq\u00fc\u00e8ncia m\u2019han trencat el cor tamb\u00e9 per primera vegada. He fet grans amistats que (espero) em duraran tota la vida. He viatjat sola per primera vegada i m\u2019he perm\u00e8s explorar coses noves per primera vegada. Tamb\u00e9 m\u2019he odiat per primera vegada i he apr\u00e8s a estimar-me per primera vegada. He hagut de decidir el meu futur per primera vegada i la meva opini\u00f3 ha comen\u00e7at a agafar forma fixe per primera vegada. He evolucionat per lliure per primera vegada. &nbsp;<br><\/p>\n\n\n\n<p>En conclusi\u00f3 vull dir que aquests quatre anys han sigut una experi\u00e8ncia molt necess\u00e0ria i molt positiva per\u00f2 no tornaria a passar per totes les etapes que he viscut. Perqu\u00e8 tot i que reitero que \u00e9s necessari no sempre \u00e9s agradable i \u00e9s que em sento com un c\u00f2ctel Molotov, on el meu cos \u00e9s l\u2019ampolla i totes les hormones del meu interior amenacen a fer que exploti en el qualsevol moment. Per a b\u00e9 o per a mal.<strong>&#8220;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Aquest ha estat el text que m&#8217;ha inspirat en fer el projecte art\u00edstic, un projecte culpable que hagi portat tom\u00e0quet triturat al cap fins a dutxar-me m\u00ednim 4 cops.  Ha estat el culpable que hagi plorat del fastig en olorar cervells putrefactes. El culpable que hagi anat pintada de negre a una reuni\u00f3 m\u00e9s o menys formal. Per\u00f2 tamb\u00e9 ha estat el culpable que hagi crescut, que hagi apr\u00e8s i gaudit fent art. <\/p>\n\n\n\n<p>Estic molt orgullosa del meu projecte. SENSACIONS, la intensitat adolescent. <\/p>\n\n\n\n<p><br><\/p>\n\n\n\n<p> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&#8220;L\u2019adolesc\u00e8ncia \u00e9s el moment on el nostre cos experimenta m\u00e9s canvis d\u2019un sol cop. Personalment, sent adolescent em sento com un c\u00f2ctel Molotov, on el meu cos \u00e9s&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":48,"featured_media":688,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[167],"tags":[170,169,171,168],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/687"}],"collection":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/users\/48"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=687"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/687\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":689,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/687\/revisions\/689"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/media\/688"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=687"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=687"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=687"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}