{"id":698,"date":"2019-10-14T14:09:52","date_gmt":"2019-10-14T14:09:52","guid":{"rendered":"http:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/?p=698"},"modified":"2019-10-14T14:09:52","modified_gmt":"2019-10-14T14:09:52","slug":"primera-sessio-cmc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/2019\/10\/14\/primera-sessio-cmc\/","title":{"rendered":"Primera sessi\u00f3 CMC"},"content":{"rendered":"\n<p>Avui hem fet la primera classe de CMC (Ci\u00e8ncia pel m\u00f3n contemporani) i ha estat bastant b\u00e9. Hem hagut de fer un article per parelles sobre dues de les principals teories que existeixen per explicar l&#8217;origen de l&#8217;univers; la del Big Bang i la  inflacion\u00e0ria. <\/p>\n\n\n\n<p>Aquest \u00e9s el text que hem fet l&#8217;Eva i jo (gran equip per cert)(Eva luv ya): <\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019EVOLUCI\u00d3 DEL CONEIXEMENT; L\u2019ORIGEN DEL COSMOS. <\/p>\n\n\n\n<p>Des del principi de la humanitat l\u2019esp\u00e8cie humana ha intentat trobar una explicaci\u00f3 del perqu\u00e8 de les coses, el com dels esdeveniments. Ens hem preguntat, entre atres interrogants, el sentit de la vida; primerament a nivell personal i poc a poc, a gran escala. Per suplir l\u2019\u00e0nsia de seguretat que ens aporta tenir una ra\u00f3 de ser ens hem imaginat un seguit d&#8217;\u00e9ssers mitol\u00f2gics a qui hem atribu\u00eft aquesta responsabilitat. En la religi\u00f3 cristiana, per exemple, Jesucrist ressuscitat va ser qui va crear la terra (plana), va fer la llum, va crear l\u2019aigua, a Adam i, de la seva costella, a Eva. Arrel de tot aquest s\u00e8quit de moviments divins es va crear el m\u00f3n i l\u2019univers com el coneixem ara. Tot i que encara ara hi ha gent (els creacionistes) que segueix permetent que un text b\u00edblic deixi la seva consci\u00e8ncia tranquil\u00b7la en relaci\u00f3 amb la seva exist\u00e8ncia va haver un moment en la hist\u00f2ria de la humanitat en que gran part d\u2019aquesta va sentir la necessitat d\u2019eixemplar una mica m\u00e9s la resposta d\u2019una de les grans preguntes. Va ser llavors quan va sorgir la ci\u00e8ncia. Al principi no fou com la coneixem avui en dia per\u00f2 poc a poc i gr\u00e0cies als aven\u00e7os tecnol\u00f2gics els estudis envers al cosmos han desenvolupat dos teories que, amb el temps, podrien explicar l\u2019origen del tot i en conseq\u00fc\u00e8ncia, el nostre origen.  <\/p>\n\n\n\n<p>En primer lloc s\u2019ha desenvolupat la teor\u00eda del Big Bang. Aquesta dona a entendre que arrel del no res tota l\u2019energia de l\u2019univers es trobava compactada en un espai diminut. A mesura que el temps va anar passant la massa compacta que es trobava a l\u2019interior va comen\u00e7ar a escalfar-se de manera molt elevada, arrel d\u2019aquests esdeveniments es va produir l\u2019explosi\u00f3 que hem anomenat com a Big Bang. En una mil\u00b7l\u00e8sima fracci\u00f3 de segon va n\u00e9ixer el que coneixem com l\u2019univers actual. Arrel d\u2019aqu\u00ed l\u2019energia es va condensar, convertint-se en massa. Entre aquestes part\u00edcules vam poder trobar els quarks. Aquestes s\u00f3n part\u00edcules diminutes que van construir tot el que coneixem actualment. M\u00e9s endavant es van comen\u00e7ar a crear part\u00edcules i les seves respectives antiparticules. Aquestes van ser molt atreients entre si, i a causa d\u2019aix\u00f2 s\u2019eliminaven entre elles provocant aix\u00ed gaireb\u00e9 l&#8217;extinci\u00f3 d\u2019aquestes, i en conseq\u00fc\u00e8ncia la nostre no exist\u00e8ncia. Per\u00f2 per sort algunes d\u2019aquestes van sobreviure, i crearen aix\u00ed la mat\u00e8ria que forma tot el que nosaltres coneixem. <\/p>\n\n\n\n<p>A mesura que el temps va passar l\u2019univers es va anar refredant, de manera que els quarks es van agrupar en grups de tres, donant aix\u00ed lloc als neutrons i els protons. Tot aix\u00f2 va esdevenir despr\u00e9s dels primers tres minuts de l\u2019inici del temps. <\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 tota aquesta teor\u00eda compren molts dubtes que no poden ser resolts amb la seva pr\u00f2pia explicaci\u00f3. Per exemple, el fet de que la temperatura sigui la mateixa en els dos extrems de l\u2019univers, exactament la mateixa. Per a explicar aquesta situaci\u00f3 s\u2019ha arribat a la conclusi\u00f3 de que poder el Big Bang no \u00e9s una teor\u00eda suficientment extensa. Per aix\u00f2 s\u2019ha desenvolupat la teoria Inflacion\u00e0ria. Aquesta, de manera contr\u00e0ria a l\u2019altre, explicava que no va ser una explosi\u00f3 el que va donar inici a l\u2019univers, sin\u00f3 una expansi\u00f3; una expansi\u00f3 unidireccional. Aquesta explicaria aix\u00ed el perqu\u00e8 la galaxia es troba en una forma gaireb\u00e9 plana, sense cap curva visible m\u00e9s que alguns relleus. <\/p>\n\n\n\n<p>Una altre cosa que explica \u00e9s com la temperatura es la mateixa en els dos extrems; per a qu\u00e8 la calor arribi als dos extrems ha d\u2019haver un factor que els hi fagi de \u2018missatger\u2019, per fer arribar el missatge, per\u00f2 aquest missatger triga un temps determinat en arribar al seu dest\u00ed. Segons la teoria de la relativitat d\u2019Einstein, no hi ha cap transmisor m\u00e9s r\u00e0pid que la llum, ja que res pot anar m\u00e9s r\u00e0pid que ella. Per\u00f2 si tenim en compte que l\u2019univers tal i com el coneixem no \u00e9s suficientment antic com per que la llum hagi arribat als dos extrems, llavors com \u00e9s possible haver aconseguit aquesta simetr\u00eda t\u00e8rmica en l\u2019univers? Doncs b\u00e9, amb aix\u00f2 podem donar a entendre que en un moment donat va haver un factor que va trasbalsar els esquemes i va anar m\u00e9s r\u00e0pid que la llum, fent aix\u00ed que l\u2019univers s\u2019expand\u00eds de manera exponencial. Un cop en aquest punt podriem pensar que la teoria Inflacion\u00e0ria es incompatible amb la de la relativitat d\u2019Einstein, per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed. Einstein diu que res que viatgi per l\u2019espai va m\u00e9s r\u00e0pid que la llum, per\u00f2 en aquest cas \u00e9s el propi espai el que s\u2019expandeix, de tal manera que cap dels objectes de dins l\u2019univers tenen una velocitat m\u00e9s elevada que la de la llum. Llavors podem afirmar que s\u00ed que \u00e9s compatible amb la teoria d\u2019Einstein. <\/p>\n\n\n\n<p>Ara b\u00e9, la teor\u00eda Inflacion\u00e0ria tamb\u00e9 t\u00e9 buits que es poden omplir amb respostes que dona la teor\u00eda del Big Bang. Aquesta \u00faltima afirma que l\u2019univers est\u00e0 en constant creixement, tot al contrari que la primera. Per\u00f2, si no est\u00e0 encara ara en expansi\u00f3 com s\u2019explica l\u2019aprovaci\u00f3 de la llei de Hubble? <br>\nI no \u00e9s nom\u00e9s aix\u00f2. Si donem per bona la teor\u00eda Inflacion\u00e0ria hauriem de tenir per err\u00f2nia la paradoxa d\u2019Olbers, en la que s\u2019assegura que s\u00f3n incompatibles l&#8217;obscuritat del cel nocturn i l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;un univers infinit i est\u00e0tic. En altres paraules, si l&#8217;univers fos infinit i no estigu\u00e9s ni en contracci\u00f3 ni en expansi\u00f3, llavors el cel nocturn hauria d&#8217;estar completament il\u00b7luminat, sense regions obscures.<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Avui hem fet la primera classe de CMC (Ci\u00e8ncia pel m\u00f3n contemporani) i ha estat bastant b\u00e9. Hem hagut de fer un article per parelles sobre dues de&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":48,"featured_media":699,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[173],"tags":[175,176,45],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/698"}],"collection":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/users\/48"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=698"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/698\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":701,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/698\/revisions\/701"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/media\/699"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=698"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=698"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15onatarragon\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=698"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}