Filosofia, Fer-se preguntes…

Dolor…

Avui a classe de filosofia hem estat reflexionant sobre el dolor i ens han sortit unes preguntes:

Com seria una societat sense dolor emocional? Quin és el limit del dolor? Perquè hi ha persones que pateixen més que altres?

Han sortir moltes respostes després de donar-li voltes a les preguntes. Alguns han dit que el dolor no té limit. Altres han opinat que els límits depenia de la sensibilitat de cada persona, de com s’hagin criat, com hagin crescut , per el que han passat,… Això també tenia relació amb la pregunta de “perquè hi ha persones que pateixen més que altres”. I si no sentissim dolor emocional? sentiriem alguna cosa? Sentiriem alegria? O res? Ha estat molt interesant i han sortit idees i respostes més enllà del que pensem normalment en el nostre dia a dia.

 

Lou Andreas-Salomé

Lou Andreas-Salomé va nèixer el 12 de febrer de 1861 a San Petersburgo, Russia. Va ser una escritora amb idees liberals. Va colaborar bastant en els treballs filosòfics de  Friedrich Nietzsche. També es va unir a Paul Rée que era amic comú i company en el treball intel·lectual dels dos. Era autora d’alguns llibres, psicoanalista, deixebla i col·laboradora del cercle més estret de Sigmund Freud.

Quan tenia 21 anys la seva mare la va portar a Itàlia i en un saló literari va conèixer a Paul Rée. Ell era un escriptor i jugador compulsiu. Li va proposar viure en una comuna estudiantil i, després de dos mesos, Salomé el va convèncer d’aceptar-la com a companya. El 13 de maig va fer el mateix amb Friedrich Nietzsche. Els tres van viatjar per Itàlia amb la mare de Salomé i van decidir que havien d’establir la seva comuna Winterplan. Quan van arribar a Leipzig, Alemanya, a l’octubre, Salomé i Rée es van separar de Nietzsche, perquè va haver-hi un problema entre Nietzsche i Salomé, en el qual Nietzsche li va proposar matrimoni en pensar i creure que havia trobat en Lou a l’única dona que seria capaç d’entendre-ho. Ella no ho va acceptar i els va proposar a els dos homes enamorats unir-se en una tríade de producció i treball intel·lectual.

Aquesta foto on aparèixen els tres amb Lou conduint el carro, va venir a ser una al·legoria d’aquest pacte. Nietzsche va incloure en Zaratustra, a propòsit d’aquest assumpte, la frase «Vas amb dones? No oblidis el fuet». A més d’aquesta foto que va causar molt d’escàndol.

Salomé i Rée van viatjar a Berlín i van viure junts fins a uns anys abans de que Salomé es cses amb el professor de lingüística Carl Friedrich Andreas. Malgrat l’oposició al matrimoni i de les seves relacions obertes amb molts altres homes, Salomé i Andreas van estar casats des de 1887 fins a la mort de Andreas el 1930. Per problemes que van tenir Rée i Salomé, causats pel matrimoni amb Andreas, Rée va quedar endeudat i va deseparèixer de la seva vida malgrat la seguretat que ella li donava.

 

Buda i Arthur Schopenhauer

Les nenes de la classe, vam botar i va sortir escollit Buda i Arthur Schopenhauer. La majoria els vam escollir perquè els dos tenen part de raó. Hi ha gent que els va botar perquè es senten identificades amb lo que pensen.

Buda pensava, entre altres coses, que el millor era no aferrar-se a la gent ni als materials. Té la seva part de raó. Hi ha gent que depén de les coses o de les persones. Gent que es sent d’una manera, pensa o reacciona depenen d’algú o d’alguna cosa externa i viuen pendents dels demés.

Arthur Schopenhauer deia que el món estava ple de tristor, que no podem fer res i ho haviem acceptar. En part també té raó. Hi ha situacions on et sents trist i ho acceptes, sents la tristor, aprens, observes les coses positives i ho superes, segueixes en davant.

 

Cita de Buda

Si el problema pot resoldre’s per què preocupar-se? Si el problema no pot resoldre’s, preocupar-se no servirà de res.

 

Cita d’Arthur Schopenhauer

El destí és el que barreja les cartes, però nosaltres els que les juguem.