Gattaca

El dijous 18 d’octubre de 2018 vam veure una película a filosofia.

La película és Gattaca, tracta d’un noi, dit Vincent, que és invàlid perquè neix d’una relació natural que geneticament no té les condicions per estar concebut en un laboratori. Devant aquesta situació, s’enfrenta a tots els obstacles per realitzar el seu somni de ser astronauta i els supera.

Això també passa, en certa manera, en la nostra societat. No tothom té les mateixes oportunitats. Per començar, hi ha feines en les que et donen més opcions si ets home o més jove.

Crec que no hauria d’haber un món dividit amb persones “vàlides” i altres “invàlides”. No m’ha agradaria viure-hi. Crec que tothom es mereix oportunitats i té un valor per ser vàlid. Tothom té valors diferents i ningú s’ha de sentir invàlid per el fet de no encaixar 100% amb la societat.

Tampoc m’agradaria viure-hi perquè crec que si fossim tots perfectes i tota la nostra vida ja estigués planificada seria un caos. Crec que seria el contrari perquè la gent hauria de ser perfecte sent un  mateix, amb diferentes capacitats i amb drets de poguer escollir el que volen ser a la vida. Sent tothom perfecte com el que ens planteja la película, ningú ens podria aportar res perquè seriem tots iguals i no podriem escollir el que volem ser o que volem estudiar perquè ja hauriem nascut amb això escollit pels altres.