Viatge a Itàlia. Una nit llarga

Diumenge 31 de Març.

Hem vaig aixecar a les 5:30 del matí. Estava emocionada per diferents motius del dia, encara que una mica dormida. Aquella nit amb el canvi d’hora vaig dormir 5 hores. Hem vaig dutxar, vestir, preprar i vaig sortir de casa. A les 8 estava arribant a aiguafreda, on tenia competició de patinatge (interclub). A les 9 vam entrar a pista la meva companya i amiga Sara i jo. Després de probar pista, ens vam asseure i la nostra entrenadora ens va estar animant, corregint i tranquilitzant. Va entrar a competir la meva companya, després d’unes quantes. Ho va fer perfecta i, en principi, pujava a podium. Van passar un par de nenes després d’ella i, aleshores, era el meu torn. Estava tremolant, l’entrenadora em va tranquilitzar i hem va donar sort. Vaig entrar a pista, hem vaig colocar en posició i de cop els nervis van “desapareixer”. Al començar a escoltar la música, vaig començar amb el meu ball. Tot anava bé fins que, fent la pirueta, hem vaig caure. Enlloc de posar-me més nerviosa, hem vaig tranquilitzar tant, que al repetir la pirueta, els hombros s’em van baixar sols i la pirueta va sortir perfecte. Vaig acabar el ball i al veure les puntuacions, vam veure que també pujava a podium. Quan van finalitzar totes les participants, aproximadament a les 13:30 h, vam desfilar i vam pujar a podium.

Vaig sortir d’Aiguafreda a les 14:00h aproximadament. Al arribar a Barcelona, el primer que vaig fer va ser menjar, vestir-me amb roba normal, casual i preparar tot el que faltava pel viatge. A les 8:00 haviem d’estar tots a l’institut per revisar documentació i posar-nos per començar el gran viatge.

Una vegada tot això fet, vam començar camí a itàlia, en autocar. Vam sortir entre les 22:00 i les 22:30, el que significava que durmiriem allà.

El viatge va començar bé. Estavem tots molt motivats i amb energia. La gent hem felicitava per la classificació de la competició i jugavem a diferents jocs que es poden jugar a un autocar. A l’hora i mitja, vam parar per sopar. Després de la primera parada, se suposava que ja haviem de dormir, però poca gent ho va aconseguir. La Iris, que era la meva companya d’autocar, hem va “abandonar”, amb permís meu, i es va anar més endavant amb una altre persona a sentar-se. S’estava bé sola també. Vaig intentar aprofitar per dormir, però no vaig trigar en donar-me compte de que darrerameu tenia al Xavier i al Roger, culpables de que durmís 3 hores i pocs minuts aquella nit. Per altre banda, al fons hi havia un grup de persones que a vegades es queixaven del soroll dels demés, i d’altres, el provocaven. Va ser una nit dura, més amb la son acomulada de la nit anterior, d’haver madrugat aquell mateix matí i d’haver estat de competició mig dia. Tampoc puc dir que va ser espantós, encara que no hem dexessin dormir, vaig descobrir que el Roger té una ràdio interior ple de diferents estils de música i de comèdia. No callava, quan no et cantava un “regueton” et cantava “pop anglès, cançons en català, castellà, rap, trap, cançons infantils, de tot tipus i, sinó cantava, començava amb les bromes, la ironia i la comèdia. En certa manera era divertit. A no sé quina hora de la matinada, la seva germana Marta em va fer companyia. Vam intentar dormir però no va ser possible. Després s’en va anar amb un altre company i hem vaig tornar a quedar sola. Allà va ser quan vaig poder dormir 2 hores, però hem van despertar amb soroll. Ja era extrany que estiguessin callats tan de temps. A les hores, vam fer una parada. Vaig aprofitar per baixar i pendre l’aire. Quan vaig pujar a l’autocar, vaig veure al Yassine al meu lloc, la qual cosa hem vaig asseure al seu costat. Ell intentava dormir, jo una mica també però era preferent que durmís ell ja que no havia aconseguit fer-ho en tota la nit. Més tard, es va anar també. Vaig poder dormir una mica més, però no gaire ja que la gent començava a estar activa i començaven a fer soroll o a posar cançons per cantarles. Vam parar per esmorzar. Tots feiem cares de Zoombies. Vaig esmorzar amb el Jaume, la Marta Riera i l’Àlvar. Va ser divertit i ens vam riure bastant. Ja estavem a Itàlia. Faltaven unes 2 hores per arribar el nostre destí. Passades les 2 hores, vam arribar a Pissa. L’autocar ens va deixar a un aparcament, a les afores, perquè no podia entrar-hi a la ciutat. Els profes ens van donar les istruccions i vam començar a veure Itàlia.