{"id":310,"date":"2018-10-03T22:29:58","date_gmt":"2018-10-03T22:29:58","guid":{"rendered":"http:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15selenemarti\/?p=310"},"modified":"2018-10-03T22:35:23","modified_gmt":"2018-10-03T22:35:23","slug":"filosofia-fer-se-preguntes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15selenemarti\/2018\/10\/03\/filosofia-fer-se-preguntes\/","title":{"rendered":"Filosofia, Fer-se preguntes&#8230;"},"content":{"rendered":"<h2>Dolor&#8230;<\/h2>\n<p>Avui a classe de filosofia hem estat reflexionant sobre el dolor i ens han sortit unes preguntes:<\/p>\n<p>Com seria una societat sense dolor emocional? Quin \u00e9s el limit del dolor? Perqu\u00e8 hi ha persones que pateixen m\u00e9s que altres?<\/p>\n<p>Han sortir moltes respostes despr\u00e9s de donar-li voltes a les preguntes. Alguns han dit que el dolor no t\u00e9 limit. Altres han opinat que els l\u00edmits depenia de la sensibilitat de cada persona, de com s&#8217;hagin criat, com hagin crescut , per el que han passat,&#8230; Aix\u00f2 tamb\u00e9 tenia relaci\u00f3 amb la pregunta de &#8220;perqu\u00e8\u00a0hi ha persones que pateixen m\u00e9s que altres&#8221;. I si no sentissim dolor emocional? sentiriem alguna cosa? Sentiriem alegria? O res? Ha estat molt interesant i han sortit idees i respostes m\u00e9s enll\u00e0 del que pensem normalment en el nostre dia a dia.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2>Lou Andreas-Salom\u00e9<\/h2>\n<p>Lou Andreas-Salom\u00e9 va n\u00e8ixer el 12 de febrer de 1861 a San Petersburgo, Russia. Va ser una escritora amb idees liberals. Va colaborar bastant en els treballs filos\u00f2fics de\u00a0 Friedrich Nietzsche. Tamb\u00e9 es va unir a Paul R\u00e9e que era amic com\u00fa i company en el treball\u00a0intel\u00b7lectual dels dos. Era autora d&#8217;alguns llibres,\u00a0psicoanalista, deixebla i col\u00b7laboradora del cercle m\u00e9s estret de Sigmund Freud.<\/p>\n<p>Quan tenia 21 anys la seva mare la va portar a It\u00e0lia i en un sal\u00f3 literari va con\u00e8ixer a Paul R\u00e9e. Ell era un escriptor i jugador compulsiu. Li va proposar viure en una comuna estudiantil i, despr\u00e9s de dos mesos, Salom\u00e9 el va\u00a0conv\u00e8ncer d&#8217;aceptar-la com a companya. El 13 de maig va fer el mateix amb\u00a0Friedrich Nietzsche. Els tres van viatjar per It\u00e0lia amb la mare de Salom\u00e9\u00a0i van decidir que havien d&#8217;establir la seva comuna Winterplan.\u00a0Quan van arribar a Leipzig, Alemanya, a l&#8217;octubre, Salom\u00e9 i R\u00e9e es van separar de Nietzsche, perqu\u00e8 va haver-hi un problema entre Nietzsche i Salom\u00e9, en el qual Nietzsche li va proposar matrimoni en pensar i creure que havia trobat en Lou a l&#8217;\u00fanica dona que seria capa\u00e7 d&#8217;entendre-ho. Ella no ho va acceptar i els va proposar a els dos homes enamorats unir-se en una tr\u00edade de producci\u00f3 i treball intel\u00b7lectual.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone \" src=\"http:\/\/www.artspecialday.com\/9art\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/copertina.jpg\" width=\"492\" height=\"554\" \/><\/p>\n<p>Aquesta foto on apar\u00e8ixen els tres\u00a0amb Lou conduint el carro, va venir a ser una al\u00b7legoria d&#8217;aquest pacte.\u00a0Nietzsche va incloure en Zaratustra, a prop\u00f2sit d&#8217;aquest assumpte, la frase \u00abVas amb dones? No oblidis el fuet\u00bb. A m\u00e9s d&#8217;aquesta foto que va causar molt d&#8217;esc\u00e0ndol.<\/p>\n<p>Salom\u00e9 i R\u00e9e van viatjar a Berl\u00edn i van viure junts fins a uns anys abans de que Salom\u00e9 es cses amb\u00a0el professor de ling\u00fc\u00edstica Carl Friedrich Andreas. Malgrat l&#8217;oposici\u00f3 al matrimoni i de les seves relacions obertes amb molts altres homes, Salom\u00e9 i Andreas van estar casats des de 1887 fins a la mort de Andreas el 1930. Per problemes que van tenir R\u00e9e i Salom\u00e9, causats pel matrimoni amb Andreas, R\u00e9e va quedar endeudat i va desepar\u00e8ixer de la seva vida malgrat la seguretat que ella li donava.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h2>Buda i Arthur Schopenhauer<\/h2>\n<p>Les nenes de la classe, vam botar i va sortir escollit\u00a0Buda i Arthur Schopenhauer. La majoria els vam escollir perqu\u00e8 els dos tenen part de ra\u00f3. Hi ha gent que els va botar perqu\u00e8 es senten identificades amb lo que pensen.<\/p>\n<p><strong>Buda<\/strong> pensava, entre altres coses, que el millor era no aferrar-se a la gent ni als materials. T\u00e9 la seva part de ra\u00f3. Hi ha gent que dep\u00e9n de les coses o de les persones. Gent que es sent d&#8217;una manera, pensa o reacciona depenen d&#8217;alg\u00fa o d&#8217;alguna cosa externa i viuen pendents dels dem\u00e9s.<\/p>\n<p><strong> Arthur Schopenhauer<\/strong> deia que el m\u00f3n estava ple de tristor, que no podem fer res i ho haviem acceptar. En part tamb\u00e9 t\u00e9 ra\u00f3. Hi ha situacions on et sents trist i ho acceptes, sents la tristor, aprens, observes les coses positives i ho superes, segueixes en davant.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3>Cita de Buda<\/h3>\n<p><em>Si el problema pot resoldre&#8217;s per qu\u00e8 preocupar-se? Si el problema no pot resoldre&#8217;s, preocupar-se no servir\u00e0 de res.<\/em><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone \" src=\"https:\/\/i.pinimg.com\/originals\/9b\/19\/cd\/9b19cd296e6ea141a78391efbf428a5c.jpg\" width=\"290\" height=\"374\" \/><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h3>Cita d&#8217;Arthur Schopenhauer<\/h3>\n<p><em>El dest\u00ed \u00e9s el que barreja les cartes, per\u00f2 nosaltres els que les juguem.<\/em><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone \" src=\"https:\/\/scherzatore.files.wordpress.com\/2012\/04\/schopenhauer1.jpg\" width=\"323\" height=\"444\" \/><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Dolor&#8230; Avui a classe de filosofia hem estat reflexionant sobre el dolor i ens han sortit unes preguntes: Com seria<\/p>\n","protected":false},"author":25,"featured_media":320,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15selenemarti\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/310"}],"collection":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15selenemarti\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15selenemarti\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15selenemarti\/wp-json\/wp\/v2\/users\/25"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15selenemarti\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=310"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15selenemarti\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/310\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":322,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15selenemarti\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/310\/revisions\/322"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15selenemarti\/wp-json\/wp\/v2\/media\/320"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15selenemarti\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=310"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15selenemarti\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=310"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/15selenemarti\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=310"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}