Jacint Verdaguer i Santaló va néixer el 17 de maig de 1845 en Folgueroles, Osona i va morir el 10 de juny de 1902 en Vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona.
Fou poeta, sacerdot i prevere català. Jacint Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna i que en el marc de la Renaixença torna a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.
Ja de ben jove la seva mare l’ensenya en la lectura d’alguns llibres. El 1855 comença els estudis al Seminari de Vic, on hi estudia durant quinze anys. La formació acadèmica que hi rep es Humanitats i Retòrica, Filosofia i Teologia i Moral, Dret canònic i Pràctica.
El 1870 és ordenat sacerdot. En comptes de ser enviat a Barcelona a ampliar estudis (com la majoria dels seus companys de Vic) és destinat a una petita parròquia a Vinyoles d’Orís. En cap moment deixa de dedicar-se a la poesia (treballa sobretot en el poema èpic Atlàntida).
Les dos obres més famoses són L’Atlàntida (1877) i Canigó (1886).
