Avui, 16 de novembre de 2018 a les 11:00 hem anat al Centre Cívic Urgell. Allà hem vist una actuació, anomenada Festa de balls per salvar el món.

Els ballarins/es ballant amb una foto de fons, amb una dona fent-se un “selfie” amb una tomba d’un mort.

Hi havia una banda tocant i dos actors/ballarins, i els espectadors que érem, nosaltres i dos instituts més. En l’espectacle ballaven cançons virals que estaven relacionades amb catàstrofes i esdeveniments mundials, com l’atacat terrorista de les torres bessones (11-S), amb una cançó. Però ironitzava les catàstrofes amb balls i no em semblava bé. Em semblava frivolitzant.

Entre les cançons que vam fer són aquestes (cançó/esdeveniment):

  • Aserejé és una cançó de 2002 que, interpretada pel grup femení espanyol Les Ketchup, va vendre gairebé set milions de senzills i va ser número u en més de vint països.
  • Gangnam Style és un senzill del cantant sud-coreà de rap PSY, que combina música dance, electrònica i rap.
  • Grease va ser una comèdia musical nord-americana interpretada per John Travolta i Olivia Newton-John que es va estrenar el 1978. La pel·lícula està basada en un musical de Broadway creat per Jim Jacobs i Warren Casey el 1972, d’igual nom.
  • La lambada és un ritme brasiler que va adquirir fama mundial després de l’èxit, el 1989, del grup musical Kaoma titulat Chorando és foi.
  • Los pajaritos o El baile de los pajaritos és la cançó que María Jesús amb la seva acordió va adaptar i estrenar el 1981 i que va impedir el cop d’estat de Tejero.
  • Single ladies (Put a Ring on It) és una cançó de R & B de la cantant nord-americana Beyoncé. Es va publicar a l’octubre de 2008 com a segon senzill del tercer àlbum en solitari de la cantant, I Am … Sasha Fierce. El seu llançament va coincidir amb la crisi financera que va enfonsar mig planeta.
  • Thriller (1982) és el tema principal del segon àlbum del cantant Michael Jackson com a solista, després de la seva llarga etapa com a líder de la banda familiar, coneguda com The Jackson Five

En acabar l’obra vam preguntar algunes preguntes al personal de l’obra, i en una d’aquestes preguntes va ser perquè van fer aquesta obra.

Personal de l’obra

En definitiva m’ha semblat divertida, però a la vegada frívola, es passaven una mica referint-se a balls amb catàstrofes els quins hi van morir moltes persones. No obstant et fixaves més en com seguir la coreografia del ball que les catàstrofes i esdeveniments que hi havia en la pantalla, encara que no ens podem oblidar del que hi ha.